Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'hora dels verbs que fan o eviten coses

El llenguatge no ho és tot, però dóna moltes pistes. Ho he comentat amb un munt de gent del món local que té ganes que passin coses, que detecta problemes, imagina solucions i topa amb un mur que hem creat entre tots. No és un enemic tangible, és una teranyina. I no té forma de paret, té forma de finestretes que et van enviant a una altra finestreta. És el mur de les comissions d'estudi, de la interdepartamentalització, que només veient la llargada de la paraula ja es veu que no pot ser res de bo. Hi ha un món on es fan uns discursos carregats de bones intencions, es conjuguen verbs com avaluar, diagnosticar, coordinar, orientar i aprofundir. Es promou, s'explora, es contrasta, se segmenta, es contribueix, es comparteix, s'adequa. I es creen organismes que estudien possibilitats conjuntes i es coordinen interlocucions i es planifiquen visibilitats en funció de les tipologies. Són conceptes apassionants, n'estic segur, però tan llargs que acaben tapant l'accés a verbs més curts com per exemple el verb fer . M'emociona la sofisticació d'un món capaç de crear tants mecanismes per millorar els processos. Però els processos ho són si avancen, si es concreten, si algú els remata. I un procés encallat, no és un procés. Vull dir que no se n'optimitza la funció primordial, perquè se m'entengui. Adoro la gent que fa coses, que aconsegueix que passin coses. Que concreta. Que funciona. I proposo a les comissions del món mundial que no acceptin com a fets les intencions. Els controls han de servir per saber en què s'ha traduït al món real. Que s'hagi perfeccionat el diagnòstic està molt bé, a menys que el diagnòstic el que digui és que caldria haver actuat. És l'hora de la gent que prefereix evitar que passi una cosa a estudiar què caldria haver fet perquè no passés.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF