Publicitat
Publicitat

INTERVENCIÓ A MALI

Els islamistes radicals precipiten una guerra prevista per al setembre del 2013

Sabem el que comença, no cap on va

Què hauria passat si divendres a la nit l'exèrcit francès no hagués bombardejat les posicions de les columnes islamistes que van atacar les unitats especials de l'exèrcit de Mali a la seva base avançada de Mopti?

Probablement, la línia que separa el país des de fa quasi un any entre un nord inaccessible, controlat pels islamistes -els "bojos de Déu", "els talibans de les dunes"-, i un sud que encara manté l'aparença d'un estat però a la pràctica és un estat desmembrat -sense exèrcit i sense govern, sense cap projecte que traci el seu futur-, s'hauria acabat de desdibuixar amb la mateixa facilitat amb què el harmattan , el vent del desert, esborra una petjada sobre la sorra.

Si no hi hagués hagut, doncs, aquesta primera intervenció armada estrangera -que finalment ha derivat en una guerra declarada-, és molt probable que els islamistes ja haguessin arribat a la capital, Bamako. I que els seus combatents, enquadrats en dos grups diferents, Ansar Dine (tuaregs radicals islamistes vinculats a l'AQMI, la branca magribina d'Al-Qaida) i Mujao (un moviment que busca la unitat de la guerra santa a l'Àfrica Occidental), campessin sense trobar resistència pels carrers de la ciutat, proclamant el primer estat africà fonamentalista islàmic.

Salvant les distàncies, seria com una mena de repetició de l'Afganistan del 1996, quan els talibans es van apoderar de Kabul. Una idea, evidentment, que espanta a tothom -en primer lloc als mateixos malians, un país de tradició oberta i de gent lliure i tranquil·la-, ja que els soldats de la guerra santa de Mali provenen de diversos països africans (des de Nigèria fins a Somàlia, passant per Algèria i Mauritània), compten amb combatents entrenats en les guerres d'Algèria, el Pakistan, l'Iraq o Síria, i disposen també d'alguns voluntaris provinents d'Europa.

D'altra banda, el seu projecte -que no amaguen- és crear una base, un territori controlat, des del qual poder estendre la guerra santa a tot el continent, així com exportar-la a Europa o on la considerin necessària, animant i donant suport als grups terroristes. Aquesta por a una deriva fonamentalista islàmica encara es fa més intensa quan es dibuixa Mali al mapa, cosa que ens permet fixar-nos en la complexitat de les seves fronteres -fins a set països- i en una posició estratègica que situa el país com un lloc de pas entre el nord i el sud, l'est i l'oest a través de tot el continent.

Dit això, sorgeixen els interrogants sobre la conveniència d'aquesta nova guerra. Com es podria anar desenvolupant? Quins nous escenaris crearà? Amb quins resultats s'hi arribarà? Unes qüestions molt difícils de preveure.

Per començar, la primera sorpresa ha estat la urgència de l'atac francès o, per dir-ho clar, la nul·la capacitat del Consell de Seguretat de preveure els fets que estaven a punt de precipitar-se. D'ençà que els islamistes van ocupar el nord de Mali ha passat quasi un any. Entremig, hi ha hagut temps perquè l'ONU aprovés una intervenció militar i es decidís que seria un contingent format per soldats africans qui se'n ocuparia. Els països occidentals els havien d'entrenar i donar-los suport. Però tot això, que ja havia començat, estava previst engegar-ho a partir del setembre del 2013!

Ara tot s'ha precipitat i s'ha de reorganitzar a corre-cuita al voltant de la iniciativa francesa. Una vegada més, doncs, ens trobem amb una guerra que se sap com comença, però que ningú té sap com ni quan acabarà, perquè és una guerra sense un projecte polític clar, més enllà de la por al fonamentalisme islàmic.

El somni perdut

Els islamistes, per la seva banda, és evident que intentaran fer mal allà on puguin, i els atacs terroristes a Occident no s'han de descartar en cap cas. I val la pena recordar que la secessió de Mali es va poder fer gràcies a la guerra de Líbia, una guerra encoratjada per França quan els islamistes es van apoderar de les armes que venien de Gaddafi i van acabar expulsant els tuaregs laics, actualment sense cap protagonisme en el nou escenari. Què se'n farà ara d'aquell somni d'un país tuareg, enmig d'una batalla entre occidentals i islamistes, en un país, Mali, dividit, sense estat ni exèrcit, un país intervingut i a la deriva?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF