Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Segona jura del primer president negre

'Inauguration'Si avui és 20 de gener, i l'any passat es van celebrar eleccions a la presidència dels Estats Units, avui és el dia que el guanyador ha de jurar el càrrec. Ho mana la Constitució i per això avui Barack Obama posarà la mà sobre la Bíblia de la seva sogra en un acte íntim a la Casa Blanca i pronunciarà la fórmula del ritual. Demà hi tornarà al Mall.

"Els mandats del president i del vicepresident s'han d'acabar el migdia del 20 de gener". Això és el que diu la vintena esmena de la Constitució dels Estats Units, ratificada pel Congrés el 1933. Fins aleshores, els presidents inauguraven el mandat el 4 de març, però a F.D. Roosevelt li va semblar que enmig de la Gran Depressió i en una època en què els congressistes ja podien fer servir el cotxe i el ferrocarril per arribar a Washington des de tots els racons de l'immens país, no tenia sentit esperar quatre mesos a celebrar la cerimònia, perquè endarreria la presa de decisions urgents.

O sigui que els presidents juren el 20 de gener. Però si cau en diumenge, com avui, solemnitzen l'acte en públic l'endemà, a les escales del Capitoli. Washington s'omple d'aires de coronació republicana, en uns actes pagats a mitges per donacions privades i diner públic: el Congrés ofereix un banquet, desfilen tropes i majorets, bandes d'instituts de secundària i capgrossos de Lincoln, i el president i la primera dama baixen de la limusina blindada i caminen uns metres per Pennsylvania Avenue sota l'angoixada mirada del servei secret. I així el país sencer observa com 237 anys després d'un incert naixement, s'ha fet una nova transmissió democràtica del poder.

Una segona vegada mai és com la primera, així que demà no hi haurà dos milions de persones esperant al Mall la jura d'un president negre en un país on la segregació racial era legal menys de 50 anys enrere. Per això, en un esforç per trobar una "primera vegada", alguns han remarcat que demà serà el primer cop que un president negre torni a jurar el càrrec. Podria semblar un enfocament recargolat però, com més dies passen, més encertat em sembla. Perquè el factor racial existeix, encara que ni Obama en parli.

A Obama, un congressista li va cridar "mentider" en un discurs de l'estat de la Unió. Ha hagut d'ensenyar la partida de naixement per provar que és nord-americà i, per tant, un president legítim. Ha hagut de repetir que és cristià, no musulmà. El Tea Party el va pintar amb el bigoti de Hitler, entre crits de "socialista", l'acalorat estiu del 2009. Tan acalorat que l'expresident Carter va afirmar: "La gent que fa això creu que no hauria de ser president perquè és afroamericà. És una actitud racista, un atac sense precedents a la figura presidencial".

La política s'ha embrutat i el cicle de 24 hores de notícies s'alimenta de la sal gruixuda del vejam qui la diu més grossa, i és així a tot el món. Però en les converses sense micròfons subsisteix la convicció que, si Obama no fos negre, no hauria estat atacat i menystingut amb la fúria de què ha estat objecte.

Revàlida difícil

La reelecció, doncs, ha tingut més mèrit que l'elecció. Llavors Amèrica estava farta de Bush, de guerres i enfonsada en una crisi econòmica. Obama va tocar el botó del canvi i l'esperança amb intel·ligència. I com a afroamericà, era el candidat perfecte per a una rentada de cara. En canvi, ara Obama havia estat derrotat a les eleccions de mig mandat del 2010, les dades de l'atur el qüestionaven, el Partit Republicà no li parlava i Wall Street havia pres partit per Mitt Romney. I tot i així, va guanyar.

Obama, molt aficionat als missatges implícits, com el del color de la seva pell, vol convertir la seva reelecció en una d'aquestes evidències que no necessiten ser subratllades. Prou de deslegitimacions de la seva persona i la seva obra de govern. Acceptació de la nova realitat social americana. Ell i la seva victòria són la prova que Amèrica ja no és el país que alguns republicans creuen que és. Potser per això té alguna possibilitat d'aprovar una reforma migratòria integral en el seu segon mandat. Els republicans no poden permetre's el luxe de negar la realitat una segona vegada.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT