Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Gregorio Morán rep una lliçó (amb passatemps inclòs)

Fa uns dies La Vanguardia va publicar a l'edició en castellà "degollen" en comptes de "degüellen". El món va seguir avançant, inexplicablement. Però dissabte Gregorio Morán s'enfilava a la seva columna i, colpejant-se el pit vivament, interpel·lava la resta de mortals: era la fi del periodisme! I per suïcidi! "El problema de la nostra decadència, la dels diaris i la dels que només publiquem en paper [...] ve de la desgana, de la ignorància i del desinterès social". I, sobretot, aquesta frase: "O escrivim bé les dues llengües, o tot d'un plegat sorgeix l'evidència que totes dues s'escriuen amb el cul, per no dir parts més pudentes". Des de la mateixa Vanguardia , Màrius Serra el posava a lloc amb exquisida elegància, quan repassava les faltes que Morán ha comès en les quatre frases que ha escrit en català -ignorem amb quina part del cos- en el seu últim llibre. "San Pancras", per Sant Pancraç. "Pascual Maragall", per Pasqual... Serra conclou: "És capaç de dissertar sobre com sona de diferent en català la paraula traidor (pàgina 151), però no pas d'escriure-la de forma correcta, amb la dièresi [...]. Tothom es pot equivocar i rectificar, senyor Morán, però no tothom pot donar lliçons de llengua". I, com que Màrius Serra m'ha fet mig article, lectors verbívors, rellegiu el Pareu màquines : res us rimarà però, si hi pareu atenció, hi trobareu un homenatge -en forma d'anagrama- a algú que sí que pot donar lliçons. I no només de llengua.

Al racó de pensar

DANIEL RODRÍGUEZ HERRERA

ARTICULISTA DE 'LIBERTAD DIGITAL'

"No entenc per què matar un nadó pot ser legal per una mera qüestió geogràfica: dins de l'úter es pot, a fora no"

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT