Publicitat
Publicitat

Primera proposta per repartir els rescats a la banca de manera justa

Des de l'inici de la crisi molta gent s'ha queixat que el cost de rescatar la banca anés a càrrec dels ciutadans, però poca cosa s'ha fet per evitar-ho. També hem sentit moltes persones demanant alegrement que es deixessin caure les entitats que facin fallida. Grans economistes han assegurat que no hi hauria cap problema a deixar que Bankia peti: simplement caldria pagar els dipòsits garantits (els inferiors a 100.000 euros) i ja està. No es pregunten qui pagaria aquests dipòsits. Per molt que estiguin garantits, l'Estat no tindria prou diners. Bankia, per exemple, té 98.500 milions d'euros en dipòsits i el fons de garantia amb què s'haurien de pagar només en té uns 2.000 milions.

És cert que Jeroen Dijsselbloem, president de l'Eurogrup, ha demostrat poca cintura política en afirmar que, a partir d'ara, els accionistes, inversors i grans dipòsits pagaran el cost dels rescats abans que els contribuents: els inversors estan molt sensibles i qualsevol alarma pot provocar una fuga de capitals des de la perifèria cap al centre i el nord d'Europa. Però també podríem valorar que, per primer cop, els que prenen decisions busquin fórmules perquè la banca deixi de socialitzar les pèrdues mentre es queda els beneficis.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF