Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Saldo, saldar i saldar-se

La lingüista Míriam Martín tuitejava abans-d'ahir: "Hi ha gangues que no necessàriament són saldos!" Saldo i ganga són dues paraules interessants i inseparables de les rebaixes.

De ganga ja vaig explicar un dia que té un origen onomatopeic: el crit d'un ocell al qual dóna nom. És una au difícil de caçar i de carn poc apreciada i per això, antigament, ganga volia dir cosa sense profit . En principi, doncs, el seu sentit actual era irònic.

Mentre que la ganga és una cosa de valor que està molt bé de preu, el saldo costa poc perquè ningú el vol, i resulta insultant aplicat a algú.

De saldo ve saldar , que tant vol dir pagar un deute com vendre alguna cosa rebaixada per esgotar-la. Són dos sentits que no creen dubtes. El dubte el suscita un ús pronominal que equival a tenir com a resultat : "L'operació s'ha saldat amb 15 detencions".

És típic del registre periodístic i el trobem en gairebé tots els diaris. Malgrat això, no apareix en cap diccionari català ni tampoc en la gran majoria dels castellans. En aquest ús saldo té un sentit molt proper a balanç final d'una determinada acció o procés.

Sí que està recollit en els diccionaris francesos: " Ses efforts se sont soldés par un échec ". Literalment, "Els seus esforços s'han saldat amb un fracàs".

No és un cas gaire diferent d'un ús de cobrar-se no normatiu, però ja acceptat per l'ÉsAdir, que trobem en el següent exemple: "El terratrèmol s'ha cobrat milers de vides".

Són verbs que neixen de la necessitat d'expressar la causalitat -tan pròpia del llenguatge informatiu- de diverses maneres per no ser reiteratius. Tinguem-ho present abans de decidir si els combatem o els entrem al diccionari.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF