Publicitat
Publicitat

Les tensions d'un entrenador del Barça

Uns minuts després que s'acabés el partit contra el Xakthar, Guardiola va entrar a la part del vestidor on es canvien els jugadors i en va veure algun de molt enfadat. També va notar malestar als despatxos del seu staff. Havien estat veient el resum que emetia TV3 just acabat el partit, i havien sentit comentaris que venien a dir que el 2-0 del descans era enganyós. Els jugadors havien entrat eufòrics, gaudint del 5-1, complaguts, i la imatge que els tornava el mirall de la televisió més suposadament a favor no els agradava. A Guardiola tampoc no li havien agradat els reportatges previs sobre Txigrinski i el seu trist pas pel Barça. I per mostrar el seu disgust i que l'equip veiés que donava la cara per ells, que subratllava el mèrit d'estar trepitjant les semifinals amb una defensa inventada per culpa de les baixes, va anar al flash interview obligatori amb la TV de Catalunya a contestar lacònicament.

A Guardiola ja el coneixem. És un tipus honest, patidor, culer, molt sentit. I perfeccionista. No és fàcil encertar-li el comentari perquè els comentaris que necessita per fer millor la seva feina no sempre són els que la gent vol sentir. Quan la premsa omple l'equip d'elogis justificats és capaç de dir que la premsa es passa. I quan nota que els jugadors s'estan creient els elogis i n'hi ha un que es relaxa i arriba cinc minuts tard, agafa i, com va fer divendres passat, els clava un toc que els posa a lloc. L'endemà hi va tornar, però amb un to molt més afectuós. I, en canvi, quan la premsa subratlla que en comptes de golejar es guanya per la mínima, el mister lamenta que entre tots haguem convertit l'excepcionalitat de guanyar títols a cabassos en la normalitat.

Guardiola, com li passa a qualsevol líder d'un grup de treball sotmès a una forta pressió emocional i d'exigència de resultats, viu la cohesió grupal com una intensa necessitat, i processa tot el que belluga a l'exterior de les parets del vestidor amb presumpció d'interferència. I això val per a tothom, començant pel president, tant si es diu Jan com si es diu Sandro. L'entorn del Barça és complicat i influent. Guardiola el coneix perquè l'ha patit, i quan veu que torna a treure el nas, es posa en guàrdia.

Podem discutir sobre si, els últims dies, Guardiola ha estat massa irritable o exagerat en els advertiments, o si ha oblidat que TV3 l'ha ajudat a fer vídeos per preparar finals. Però segur que aquest no és el problema més important que té un equip que ha deixat el totpoderós Madrid a vuit punts, és finalista de la Copa i té un peu a les semifinals de la Champions. I que té un entrenador que ajuda el club a anar amb la cara ben alta, creador d'un equip i d'un joc que enamoren el món. Discutim el que calgui, però intentant no convertir la polèmica en un autogol, que això, per desgràcia, sí que ha sigut bastant normal en el passat del Futbol Club Barcelona.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 03/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT