Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

El minut psicològic

Si hagués entrat la de Pedro d'última hora... Si Sergio Busquets i Cesc no haguessin rematat als núvols gols mastegats... Si Alexis no l'hagués estavellat al travesser... Si Ashley Cole no hagués salvat, sota pals, una altra rematada tova de Cesc... Si Thiago hagués arribat a tocar la pentinada de Puyol... Si Cech no hagués aturat tots els remats: de Puyol, d'Iniesta, de Messi... Aquest és el problema. Que totes aquestes ocasions les van tenir jugadors que no eren Leo Messi i tota la resta van massa justets de cara a barraca. La seva única rematada va ser, de cap, des de massa lluny de porteria per poder sorprendre el millor porter del món. El Chelsea, en el seu marcatge a Messi, va saber tapar-li tots els forats i, per més que ho va intentar, cada xut l'hi van tapar Cahill o Terry llançant-se per terra, amb solidesa i eficàcia. Eren, totes, jugades estudiadíssimes del millor jugador del món, que, en totes les accions, van saber per on sortiria. El partit perfecte dels anglesos els va sortir fins i tot millor que en el plantejament de la pissarra i en els somnis més agradables d'Abramóvitx. Van jugar com el Llevant, exactament, sense patir gaire, plantats al darrere, obligant el Barça a moure la pilota a dues velocitats, molt més lenta que de costum. La diferència amb el partit de València és que Messi, a Stamford Bridge, continua sense marcar. El que ja no podíem esperar és que, en el minut transcendent (en allò que en diuen "el minut psicològic") d'anar cap al vestidor a l'hora del descans, Messi perdria una pilota absurda a la línia de mitjos i, al cap de sis segons, ja ens haurien marcat un gol. Drogba, esclar.

Pànic amb Messi a terra

Com havien previst ells i com havíem temut nosaltres. El gol del Chelsea el vam veure remuntable amb les tres parts que quedaven a l'eliminatòria i no ens va desesperar gaire perquè el pànic de debò l'havíem tingut mig minut abans, quan Messi es va estirar a terra tocant-se l'adductor. Allà vam veure, de cop, l'adéu a la Champions i el passi-ho bé a la Lliga... Però es va aixecar. I vam respirar tots els culers. El gol d'immediatament després té remei, és remuntable. Una lesió de Messi hauria estat molt pitjor.

Al Camp Nou caldrà jugar més ràpid, ocupar més els espais, jugar amb extrems purs i no amb succedanis fora de forma i, també, saber aturar els contraatacs de Ramires i la fortalesa de Drogba. No serà fàcil arribar a Munic. No marcar a fora de casa penalitza massa. El millor equip del món haurà de demostrar, també amb el resultat, que ho és. A vegades, amb la possessió de pilota i la paciència no n'hi ha prou.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT