Publicitat
Publicitat

La il·lusió del primer dia

Han estat dies de ressaca romanesa i pluja persistent. Marcelo Bielsa no ha perdonat i encara és hora de sentir alguna queixa per entrenar gairebé tres hores sota el chirimiri . Dissabte a la nit, amb tot el món del futbol de semivacances (Barça inclòs), van veure junts la final de la Champions concentrats. Cap retret. Ni públic ni privat. A Bilbao s'ensuma a l'ambient la sensació de all in , d'ara o mai, de caixa o faixa. La transmet Marcelo Bielsa, caminant quilòmetres en cercles sobre la gespa, vestit en xandall, mentre els seus jugadors treballen repartits en tres terrenys de joc a Lezama. I, sobretot, es tracta d'un missatge que envia la ciutat. No hi ha un sol edifici de Bilbao, institucional o privat, sense bandera blanca i vermella i molts dels gudaris de Bielsa han deixat de sortir al carrer: anar a comprar el pa s'ha fet difícil sense trobar algun veterà seguidor que els agafi fort del braç transmetent-los com n'és d'important per a tots que no es rovelli la gavarra.

És cert que aquest escenari també es va representar el 2009 quan un exèrcit de lleons va envair els carrers de València per testimoniar la Bilbainada. Van topar dolorosament amb el Barça instal·lat en la primera estació del triplet. Després de tretze títols i de les últimes tres setmanes per oblidar, ens guanyen en ganes d'aixecar la Copa. El repte de Guardiola, Tito Vilanova i dels jugadors passa per recuperar la il·lusió del primer dia. Si no, no guanyaran. I això és més que difícil en relacions tan llargues i intenses.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 27/11/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT