Publicitat
Publicitat

Els cervesers també juguen

Una regla no escrita del futbol diu que menysprear el rival sempre surt car. Esperàvem el Viktoria Plzen més pendent de la cervesa que de la pilota. El nom de l'equip provocava una curiositat poc futbolística i un menyspreu més o menys general. Enmig de la riota col·lectiva, es feien apostes sobre quants gols rebrien els inventors de la beguda més popular del món. Per no faltar al costum, la gran excepció era Guardiola, que havia advertit de la qualitat del rival. Però les seves paraules van caure en el buit més absolut.

En partits com el d'ahir, les advertències de l'entrenador del Barça es processen tan sols com una simple retòrica per motivar l'equip i sonaven més a un gest esportiu de respecte cap al rival que no pas a una reflexió real. Però el cert és que el Viktoria Plzen va sortir del Camp Nou amb el cap ben alt, després d'haver ofert una resistència admirable durant bona part del partit. Que un equip d'aquesta dimensió surti amb un resultat tan ajustat indica fins a quin punt estava ben plantat sobre el terreny de joc.

La paret interminable

El Barça va poder trencar el mur dels txecs amb la combinació del moment, que no és altra que la paret interminable que fan a cada partit Lionel Messi i Andrés Iniesta, en una altra meravella de tècnica, velocitat i coordinació. El gol, lluny d'esperonar el Barça, el va anar adormint a poc a poc, una tendència en els últims partits. Com si últimament anéssim de més a menys, i no al revés. Potser perquè l'equip se sap a vegades tan superior que corre el perill d'avorrir-se. Com els bons estudiants, està aprenent a aprovar els exàmens amb el mínim esforç. Ja no li cal res per guanyar els partits simplement perquè se sap la partitura de memòria. Tan de memòria que de vegades la recita sense pensar gaire. La recepta és molt senzilla, la sap tothom i és profecia: es queda la pilota, acula el contrari a la seva pròpia àrea i els gols cauen pel pes del talent. I l'estètica és tan important, la fidelitat a la partitura està tan interioritzada, que està fins i tot per sobre de matar un partit.

Amb 1 a 0, el Barça estava més pendent de traçar jugades de filigrana que no pas de rematar el rival. El 2 a 0 va arribar al tram final i després d'haver realitzat un esforç molt superior a l'esperat. El Viktoria Plzen se'n va anar del Camp Nou com un equip digne i amb un trofeu que molt pocs equips poden aixecar: va aconseguir que Messi no marqués ni un sol gol i li van aconseguir amargar la nit. Que es preparin per al proper partit. La venjança del 10 sol ser terrible.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT