Publicitat
Publicitat

Özil allunya els fantasmes d'un Bernabéu que va patir més que mai

El Reial Madrid va aconseguir anit classificar-se per disputar la final de la Copa del Rei. Durant molts minuts, però, el Bernabéu va contenir la respiració.

El Reial Madrid pateix i fa patir fins i tot quan aconsegueix els seus objectius. Anit es va classificar per a la final de la Copa del Rei després de superar el Sevilla (2-0) en un partit que tan a prop va estar de guanyar com de perdre. Els seus seguidors van viure durant molts minuts agònicament, conscients que un gol visitant hagués enviat el partit a la pròrroga. Fins que va arribar la sentència d'Özil.

El Sevilla necessitava un partit atípic per guanyar al Santiago Bernabéu. Li convenia fugir de l'ordre i alterar qualsevol rutina habitual per mirar de tenir èxit i això és el que va intentar. Va desendreçar el joc i, així, va desorientar el Reial Madrid, que tan aviat veia espais gegants per sortir a l'atac com, segons després, era penalitzat amb un ràpid contraatac.

Gregorio Manzano va crear un món d'aparent caos per mirar de sorprendre el rival. Si més no, de confondre'l. El va convidar a atacar perquè oblidés altres preocupacions bàsiques, com la de defendre.

Envoltat d'aquest univers contradictori, amb Cristiano Ronaldo absolutament tret de polleguera, ara fallant una ocasió clara, ara protestant, Negredo va superar Iker Casillas, però l'àrbitre va anul·lar la jugada per fora de joc.

Els primers minuts de la segona meitat van ser iguals, amb el Reial Madrid abocat sobre la porteria de Javi Varas. Benzema va errar totes les ocasions de què va disposar i fins i tot algunes més.

El conjunt andalús va passar minuts molt difícils i ni tan sols l'entrada de Luis Fabiano no va servir per millorar la situació. És més, la va empitjorar, ja que les línies del Sevilla van quedar més separades que mai.

Dos gols en deu minuts
En una d'aquestes arribades letals, Özil (minut 81) es va quedar sol davant del porter del Sevilla i, a diferència de Benzema, va saber definir amb la mateixa claredat com efectivitat. Les coses es poden fer senzilles o difícils i el futbolista alemany va optar per la segona via. Va respirar el Bernabéu, que encara va viure un gol més en temps afegit.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT