Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

Messi des del més enllà

El Barça va caminar ahir a la nit molts minuts al límit del precipici, fins que se li va aparèixer Leo Messi, com un miracle del més enllà. Fins a ben entrada la segona part, el partit havia recordat com un malson les velles ensopegades de Getafe, Cornellà i Pamplona, i l'equip començava a oferir algun símptoma de resignació i de certa passivitat. Fins i tot la gran estrella blaugrana semblava mig absent i intervenia molt poc en la construcció del joc: amb una hora de partit ni havia xutat a porta ni havia aconseguit superar cap 1 contra 1, una dada inèdita. Però els camins d'aquest grandiós jugador són inescrutables i sempre sembla tenir un últim conill a dins del barret. En la primera vegada que tenia un xut franc, va clavar una rosca típica de la casa, suau i molt ben col·locada, que el porter rival només va veure quan ja era massa tard. Pocs minuts després, va transformar amb ràbia i determinació un clar penal sobre Cuenca, i ens va despertar a tots del malson que estàvem vivint.

Una vareta màgica

En qualsevol altre moment de la història del Barça, amb qualsevol altre equip i qualsevol altre entrenador, el partit d'ahir a la nit s'hauria perdut. Perquè la tradició diu que aquest club ha llençat sempre les Lligues en els camps petits i en dies foscos com els d'ahir. Però el Barça de Guardiola sembla tocat per una vareta màgica, i sempre que fa la sensació de caure acaba ressuscitant. Un dels secrets és que té un jugador que té poders sobrenaturals, i els seus companys ho saben: per això Alexis, que estava en posició de xut, va preferir cedir una pilota forçada a Messi a la frontal perquè rematés i comencés la remuntada.

L'aparició de Messi serveix per arribar al clàssic amb la Lliga totalment a l'abast. El Barça surt molt reforçat de la jornada d'ahir, amb la convicció d'haver superat un dels últims grans esculls que li quedaven. A l'altra banda, el Madrid continua segrestat per un estrany histerisme, com si no es cregués que pot guanyar la Lliga. Els blancs emeten senyals de profunda angoixa i a cada partit assistim a alguna creuada de cables. Ahir va ser el torn del pinxo en cap: Mourinho es va despatxar amb una botifarra, uns dies després que Pepe agredís Arbeloa. El Madrid ja no dóna cap titular de futbol i les notícies que genera tenen més a veure amb la seva ansietat que no pas amb la pilota. Si no féssim cas de la classificació i només analitzéssim els gestos, qualsevol diria que el Madrid va quatre punts per sota. Ara li espera el Camp Nou, la catedral on Leo Messi oficia els seus millors miracles.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT