Publicitat
Publicitat

LLIGA

Amb Iniesta, guanyar és un joc de nens

El Barça fa somriure un estadi ple de menuts amb una golejada molt còmoda liderada pel joc majestuós del migcampista de Fuentealbilla

Amb el marcador favorable al Barça per 5-1 i quan faltaven pocs segons per acabar el partit, Gerard Piqué va deixar de ser aquell central imponent i seriós. Als ulls li va aparèixer aquella mirada de nen entremaliat que els seus companys d'equip de La Masia deien que va ser i va córrer a l'atac per tal de buscar marcar un gol. Tenia clar que amb el Getafe desmoralitzat els seus companys generarien l'última ocasió de perill del partit. I va encertar. Com al Bernabéu el dia del 2-6, Piqué va tancar la golejada amb el sisè gol, i va posar punt final a un triomf contundent del líder.

La rialla de Piqué podria ser un bon resum de la golejada del Barça, però si la fotografia del partit pot ser aquesta o algun instant de màgia de Messi, com una xilena que no va arribar a bon port, el traç de la lletra que va escriure el guió del partit va ser el d'Iniesta. Sense el lesionat Xavi i amb Cesc descansant a la banda, Iniesta portava els galons a l'uniforme. Era el director d'orquestra. Portava el timó. L'exhibició de joc del migcampista blaugrana va ser memorable, traçant canvis de joc sobre la gespa de 20 metres, fent controls impossibles de la pilota propis d'estrelles del circ i trencant la cintura dels rivals amb moviments que enamoren el coreògraf Cesc Gelabert, que no va fallar a la seva cita a l'estadi acompanyat d'uns amics japonesos.

El Barça va fer miques el Getafe, golejant-lo per 6-1 en el partit que mig segle més tard recuperava la tradició de jugar un partit a casa a les 12 del migdia. Si fa 50 anys va ser per motius tradicionals -era Nadal-, ahir va ser per motius comercials, ja que cal cuidar l'espectador xinès. Però el partit va acabar esdevenint també un regal per als més menuts, ja que l'horari va omplir el camp de famílies, amb la tercera millor entrada de la temporada i un ambient diferent, ple d'ulls il·lusionats i joves disposats a deixar-se endur pels flautistes d'Hamelín vestits de blaugrana. Iniesta i els seus companys van tocar la seva música, i l'estadi va ballar.

Gols balsàmics

Roura, en contacte permanent amb un Vilanova que va dormir poc -l'horari ajuda els xinesos, però no agrada als americans- va fer un munt de rotacions amb una banqueta que feia goig: Mascherano, Cesc, Busquets, Pedro i Alves. Iniesta, però, tenia aliats ideals per deixar grogui el Getafe. Thiago al costat, un Song que va a més darrere, i al davant Messi i dos homes que no van desaprofitar el partit per carregar-se de moral: Alexis i Villa. Els sis gols blaugranes van portar sis firmes diferents, amb el xilè i l'asturià marcant gols balsàmics, Messi arribant als 299 com a blaugrana, Tello aprofitant els pocs minuts de què disposa i Iniesta fent el cinquè com a cirereta d'un partit perfecte.

Un partit que Iniesta va començar amb una assistència preciosa a Alexis, que el xilè va transformar en l'1 a 0. Al descans, Messi havia fet el segon després d'una jugada creada per Iniesta i Thiago. I els pals i Codina havien evitat més gols. Els canvis introduïts pel cos tècnic (Tello per Alexis, així com Alves i Mascherano per Adriano i Puyol, que van rebre cops i van ser substituïts per precaució) no van fer baixar les pulsacions d'un partit que de mica en mica es va convertir en una golejada. Villa, creant complicitats amb Alba, va fer el tercer, i Tello el quart abans que el Getafe fes gol en la gairebé única ocasió visitant.

Va ser l'única pega d'un partit gairebé perfecte. Un gol rebut que eleva a vuit la xifra de partits consecutius encaixant gols. Una xifra poc cridanera comparada amb els punts en Lliga d'un equip que es va divertir com si fossin nens, per fer feliç un munt de mainada.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF