Publicitat
Publicitat

CAFÉ BAVIERA

Un Barça de Dolce & Gabbana

El Canal+, just una hora abans del partit de la Rosaleda, va emetre unes imatges molt significatives del Barça. Van agafar l'últim partit de Lliga, contra l'Espanyol, i van ensenyar com els jugadors de Vilanova, abans de celebrar cada gol, primer l'agraeixen al company que els ha donat la passada. Marca Xavi i, abans de celebrar-ho, agraeix l'assistència d'Iniesta. Marca Pedro, després de tants mesos de sequera, i en comptes de tornar-se boig celebrant-ho -que seria humà i comprensible- primer assenyala Cesc Fàbregas, que s'ha treballat la jugada. Quan Pedro marca el tercer, abans d'aixecar els braços, també busca Sergio Busquets per agrair-li la passada guardiolesca que s'ha inventat a l'esquena de la defensa perica.

La solidaritat és la clau d'aquest Barça que pensa primer en l'equip i, després, en el mirall de les vanitats. Així s'ha aconseguit aquesta primera volta de rècord. Ahir, però, Leo Messi no va poder agrair a ningú l'assistència del primer gol perquè va ser el regal de la Lliga. La passada, sense mirar, del defensa Camacho cap al seu porter, Caballero, es va trobar un Messi, a mig camí, que tornava xino-xano cap enrere agafant aire després del seu últim esforç. I és que Messi, vist per televisió o vist al camp, és un jugador diferent. Per televisió, quan està en la imatge de les nostres pantalles, és perquè sempre intervé en una jugada. Al camp, en canvi, t'adones que Messi, en els dos últims anys, ha après a dosificar els esforços i hi ha moltes ocasions en què, després d'una jugada d'atac del Barça que acaba en no res, va tornant, amb passos curts, capcot, sense cap pressa, cap al camp propi. En aquest lent retorn, Messi sol quedar molts metres per darrere de l'últim defensa. Sembla que estigui en standby , esperant per fer el següent esforç. I, esclar, si els rivals no ho saben, envien refiadament la pilota al seu porter i, a mig camí, es troben el millor jugador del món que es posa l'esmòquing de Dolce & Gabbana per avançar el Barça al marcador. L'artista és així. Necessita els seus moments de repòs per sorprendre quan ningú no l'espera.

Després, a la segona part, ell es va posar a regalar gols: un per a Cesc Fàbregas, un altre per a Thiago Alcántara. De Leo Messi està clar que encara no ho hem vist tot. Ni el coneixem tant com voldríem. Un home tímid, introvertit, educat, que de cop i volta sigui capaç d'aparèixer a la gala més important amb aquella americana i aquell corbatí és que encara ens reserva cops amagats.

Aquesta setmana, un documental de la televisió americana l'anomenava Picasso. No és només Messi. Ahir tot el Barça, contra un molt bon rival, va fer una autèntica obra d'art. D'art modern, amb un futbol clàssic, amb estil propi.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF