Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

Aguirre: revulsiu, reconeixement, ¿renovació?

El club admet que vol la continuïtat del tècnic però la negociarà quan es concreti la permanència

Fins que no se sumin els 42 punts o es concreti la permanència a Primera Divisió, ningú en vol parlar. Però és allà, sobrevolant la Ciutat Esportiva de Sant Adrià i Cornellà-El Prat. El futur de Javier Aguirre més enllà d'aquesta temporada comença a ser un tema a debatre a les oficines de l'Espanyol i el director esportiu, Òscar Perarnau, ha reconegut en diverses entrevistes aquesta setmana que l'entitat aposta per la seva continuïtat, però que encara s'ha de negociar.

Els jugadors fan força en cada roda de premsa a favor de l'entrenador, a qui elogien la seva intensitat en el treball, la seva claredat tàctica i la seva habilitat motivadora. "Amb ell, l'equip ha fet el gir que tots volíem", va confessar Colotto. "Ara tenim més intensitat en defensa que abans", reconeixia Mattioni. "L'arribada d'Aguirre ha estat un revulsiu que ens feia falta", va analitzar Capdevila. "És el tècnic adequat per liderar un projecte des de l'inici de la Lliga, és d'un nivell superior", va avalar Simão, que el va tenir dos anys a l'Atlètic de Madrid.

Atenent els números dels 15 partits que el tècnic és al capdavant de l'equip, sembla evident que el mexicà mereix la renovació. Només ha perdut tres partits (20%) i ha guanyat set partits (46,7%), unes xifres que el situen entre els entrenadors més eficaços de la història del club, a l'altura de José Antonio Camacho, José Emilio Santamaría, Xabier Azkargorta o Javier Clemente. Ells, però, amb més d'un centenar de partits al darrere.

Un cas similar al de Brindisi

A la recerca de resultats instantanis per la situació d'urgència en què està l'equip, Aguirre s'ha vist obligat a sumar punts amb un futbol pràctic. "La situació no era per exigir bon joc sinó resultats", comenta a l'ARA l'exjugador de l'Espanyol Moisés Arteaga. El migcampista va viure una situació similar a l'actual la temporada 1998/99, quan Miguel Ángel Brindisi va fer-se càrrec de l'equip a la jornada 7 per salvar una situació delicada després del conflictiu pas de Marcelo Bielsa. "Va ser un canvi positiu, semblant a l'efecte que s'ha generat ara amb Aguirre. L'equip estava bloquejat i la reacció va sortir bé", recorda l'andalús, que de seguida afegeix que "l'any següent les coses no van acabar de funcionar". Brindisi, que va trobar-se l'equip 18è amb només 5 punts, va guanyar-se la renovació després de classificar l'Espanyol per jugar l'Intertoto. Però no va completar el curs següent perquè, després de 20 jornades i una dinàmica irregular de resultats, va ser substituït per Paco Flores. El tècnic barceloní no va millorar gaire el rendiment de l'equip en Lliga, però va guanyar la Copa del Rei: "La renovació pràcticament era obligada després d'això", comenta l'ex-blanc-i-blau. "Jo he viscut tot tipus de situacions al club -continua-. L'any 1997 salvo l'equip però no renovo [era antepenúltim i el deixa dotzè]. I el 2002 em fan fora perquè quedo catorzè i no dotzè, perquè ens relaxem en l'últim partit i perdem contra el Màlaga".

L'actual directiva té la intenció de construir un projecte de futur estable i sòlid, i la bona relació entre Aguirre i els tècnics del futbol base ajuden a pensar en la continuïtat del mexicà. "S'ha guanyat el dret a dissenyar l'equip des de la pretemporada. No tindrà res a veure amb el que ha fet ara", afirma Arteaga.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF