BARCELONA"Divendres 11 de gener poc abans de mitjanit l'Anna Lizaran Merlos va acabar la seva darrera funció". Només això, deia l'esquela que confirmava la mala notícia que feia dos dies ningú es podia creure i que des de divendres a l'hora de la sortida dels teatres ha inundat converses, records, tertúlies i mitjans de comunicació. La professió en pes es va plantar al Tanatori de les Corts ahir per consolar-se mútuament i recordar el talent i, sobretot, la personalitat "d'una gran del teatre, una bèstia a l'escenari, pura generositat i valor", deia l'actor Julio Manrique.
Des de la joveneta Clara de Ramon -amb qui havia compartit escenari a Agost - fins als veterans fundadors del Lliure -Fermí Reixach, Lluís Homar, Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Rios Ribas, etc.-, no hi faltava gairebé ningú. Hi havia Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Emma Vilarasau, Marta Marco, Sílvia Bel, Mar Ulldemolins, Xavier Albertí, Pau Miró, David Selvas, Oriol Broggi, Àlex Rigola, Ventura Pons o Carme Sansa, per citar-ne alguns. I polítics com Pasqual Maragall, el conseller Ferran Mascarell, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el regidor Jaume Ciurana.
Sonava Plora amb mi quan entrava el fèretre a la sala d'actes, amb tothom dret escoltant la preciosa veu de Sílvia Pérez Cruz, que a Lizaran li encantava. Elisenda Roca, amiga íntima de la difunta, va oficiar de conductora i va marcar el to d'una cerimònia -organitzada per la família i la seva companya Irene- molt emotiva que va fer plorar i riure i petonejar-se els assistents.
La reneboda de Lizaran, Maria Floreda, va interpretar al violí la serenata Sonetí de la rosada , d'Eduard Toldrà, i el cosí de l'actriu, el periodista Josep Lluís Merlos, va glossar el seus orígens familiars. Recordava com ell i el seu pare, padrí de Lizaran, anaven cada setmana al Lliure de Gràcia: "No omplen, pobre canalla, em foten pena", recorda que li deia, com a excusa per repetir funció. "L'Anna t'aixecava la moral sempre que la veies, tenia un poder balsàmic. Per això dic que no ha mort. Ha marxat de bolo, ¡i mira que li fotia mandra! Deu ser de gira a Citerea, a la ciutat de Mahagonny o cavalcant sobre el cavall de Joaquín Murrieta". "Ni Xirgu ni hòsties, l'Annita era la més gran!", va deixar anar. Després va fer que tots els assistents es fessin petons, animats per una frase mítica de la Lizaran: "Toqueu-vos, toqueu-vos que són quatre dies".
La reina dels renecs
La neboda de l'actriu va interpretar al violoncel El cant dels ocells , que va sonar més melangiós que mai. El director del TNC, Sergi Belbel, va tenir el valor de sortir després i reivindicar que l'Annita era "la millor en tot, com a actriu i com a persona, dona i amiga, bèstia de l'escenari i de la capa de la Terra. Ens encarregarem de fer-ho saber al món sencer". Belbel va recordar com arribava "al moll de l'os, de l'ànima, de l'essència de l'art i de la vida". I no es va estar de dir que, a més de ser "la més" en tot, també era la reina dels renecs. "Ningú com tu no sabrà dir merrrda, i tota una galeria de renecs que m'estalvio per respecte als altres", va dir abans de recordar-la juganera insultant l'àrbitre des de la llotja del Camp Nou i fent veure que ella no havia sigut. "Geni i figura. Sense tu la vida serà una bona merrda", va dir amb la veu trencada.
L'actor Jordi Bosch va destacar com li agradava jugar a l'escenari, com feia riure tothom, com picava l'ullet a l'espectador: "Li agradaven els aplaudiments". I després d'un "bravo, Anna", la gent -el públic, la platea- es va posar dreta i li va dedicar dos llargs minuts d'ovació. Ningú volia deixar d'aplaudir amb la mirada clavada en la imatge d'una Lizaran vital projectada en una pantalla, una foto que l'ARA li va fer el juny passat al seu hort domèstic. Només va poder fer silenci la veu de Marina Rosell cantant La mare de Déu quan era xiqueta . Un recull d'imatges de l'actriu a escena va tancar la cerimònia.
A la sortida, ningú gosava parlar. El conseller Mascarell va confirmar que hi haurà homenatge institucional, però no se sap ni quan ni com. Aquesta tarda (19.30 h) es farà una missa a Esparreguera. Caldrà agafar energia per als bisos.
