Publicitat
Publicitat

ELS CLÀSSICS

El poder de la trilogia

La trilogia s'ha imposat, d'uns anys ençà, com una manera òptima per als novel·listes a l'hora de treure el màxim de suc als personatges i aconseguir una vida més llarga -i rendible- a les llibreries . La serialització literària, cinematogràfica i televisiva està de moda, però no és ni molt menys innovadora: molt abans de Stieg Larsson, J.K. Rowling, J.R.R. Tolkien i les novel·les per entregues publicades en diaris (Tolstoi, Balzac i Dickens van fer molts diners gràcies a aquest format), alguns dramaturgs grecs ja pensaven en trilogies.

Èsquil (525 aC - 456 aC) va ser un dels primers que s'ho va passar bé administrant l'acció en diversos lliuraments. De tota la seva producció, que oscil·la entre les 73 i les 90 obres, només se n'han salvat set, entre les quals hi ha L'Orestea , formada per tres tragèdies, Agamèmnon , Les Coèfores i Les Eumènides , que Carles Riba va traduir i va publicar a la Fundació Bernat Metge l'any 1934. A la primera obra s'hi explica el retorn d'Agamèmnon a Argos, on la seva dona Clitemnestra ha preparat un pla juntament amb el seu amant Egist per liquidar-lo. A Les Coèfores , dos dels fills d'Agamèmnon, Electra i Orestes, es decideixen a venjar la mort del seu pare carregant-se Clitemnestra i Egist. L'acte serà jutjat a Les Eumènides per part de l'Areòpag, jurat atenenc dedicat a condemnar o a salvar els homicides.