Publicitat
Publicitat

23È MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

La Iaia i Els Surfing Sirles van presentar nous discos

La jove música catalana reclama el seu espai al Mercat

L'èxit de dos grups tan diferents con La Iaia i Els Surfing Sirles al Mercat de Música Viva de Vic confirma el dret de la jove música catalana a reclamar el seu espai en els grans esdeveniments.

El grup vigatà La Iaia jugava a casa, però així i tot sembla un pèl agosarat programar la seva actuació divendres a la plaça Major. Fa un any van guanyar el concurs Sona 9 amb la maqueta El meu vaixell . Ja se'ls ha vist en festivals com el PopArb, i Música Global els acaba d'editar el primer àlbum: Les ratlles del banyador . Les coses van ràpides per al trio liderat per Ernest Crusats. Faltava veure si l'escenari seria massa gran per a un grup que parteix del pop-folk.

La Iaia van sortir a la plaça Major una mica aclaparats. Els va costar deixar anar els nervis. "De petits veníem aquí a veure concerts, i per a nosaltres era un somni poder tocar-hi algun dia. Estem en un somni", va dir Crusats cap al final de l'actuació, just abans de presentar L'home que passa , que va sonar especialment intensa i amb certa foscor rítmica, com bona part d'un concert marcat per una aproximació a postulats del postpunk. El moment àlgid de l'actuació va ser la interpretació de Jo vull ser la meva iaia , que va ser corejada per les primeres files. La resposta del públic fa pensar que ja han identificat el hit d'un grup que fa un any amb prou feines havien sentit un centenar de persones. Més enllà de fenòmens estiuencs, tot indica que a La Iaia els espera un llarg recorregut.

Els Surfing Sirles fa més temps que belluguen, i ja havien tocat al Mercat de Música Viva de Vic. Divendres van repetir actuació a la Jazz Cava, que tancava una jornada que havia començat amb Biscuit i Bullitt.

Quan Els Surfing Sirles van pujar al petit escenari, les pedres de les parets de la Cava ja feia estona que suaven. I encara ho van fer més quan el quartet comandat per Martí Sales va començar a prémer l'accelerador. La principal novetat del concert del grup barceloní era la presentació de les cançons del seu segon àlbum, Romaní, semen i sang , que editarà Bankrobber d'aquí dues setmanes. La velocitat de l'execució confirma la continuïtat de la proposta, un exemple gairebé únic de punk-garatge en català, en la qual les lletres de Sales posen el fet diferencial. Sales parla dels marges, de tot el que queda més enllà de les façanes físiques i mentals, com Pau Riba barrejat amb Pasolini o uns Modern Lovers hiperaccelerats.

Sense samarreta

Els Surfing Sirles van amb el pit descobert, i no només és una metàfora. Al cap de deu minuts de concert ja s'havien tret les samarretes, ells i alguns espectadors que van participar en el concert mantenint Sales enlairat per la sala. La seva proposta musical demostra que en la jove música catalana no tot és pop-folk.

La jornada de divendres a Vic també va viure, entre d'altres, el concert de Marc Parrot, basat en el cinema mut de Segundo de Chomón, i l'actuació de Lourdes Hernández, àlies Russian Red. A la plaça Major, la cantautora madrilenya va oferir un xou sofisticat, amb tots els músics de la banda amb vestit negre i corbata i un so pulcre que destacava la seva veu per damunt de la música, i el nom del color del pintallavis en un vistós rètol de neons.