Publicitat
Publicitat

Antonio Chavarrías "El motor de 'Dictado' és la por als monstres del passat"

Naturalitat "Tenia entre cella i cella que la protagonista no fos una nena actriu" Innocència "Volíem explorar fins on podem arribar perquè no ens expulsin del paradís"

Antonio Chavarrías (l'Hospitalet, 1956) ostenta la representació catalana a la Biennale i canvia de xip a Dictado , un relat de terror psicològic en què una parella interpretada per Juan Diego Botto i Bárbara Lennie es fa càrrec d'una nena òrfena, que diu ser la reencarnació d'un fantasma del passat del personatge de Botto.

Per què fa per primer cop un film de gènere?

El punt de partida no era el gènere, sinó explorar fins on podem arribar perquè no ens expulsin del paradís. Després ja va arribar el suspens, el terror i les referències al cinema de Hitchcock. Ningú surt indemne d'una pel·lícula com Vertigen (d'entre els morts) .

Va ser complicat trobar la nena protagonista, Màgica Pérez?

Sí. Va ser a través d'una coach que treballa amb nens actors. Jo tenia entre cella i cella que no fos una nena actriu, i ella no ho era. Però el seu pare és mag i, per tant, està familiaritzada amb el món de la representació i l'engany.

El president del jurat va advertir que tindria molt en compte els valors polítics i socials dels films.

En aquest sentit, el motor de la pel·lícula és la por als monstres i als fantasmes del passat. I la por és un poder molt destructiu que porta a la violència, les guerres i la mort. En un sentit metafòric, Dictado parla del mateix sentiment que va conduir a la guerra de l'Iraq.

Fa dos anys va guanyar la Berlinale com a productor de La teta asustada . Què espera ara?

Venim amb la mateixa actitud que aleshores: aprofitar la visibilitat que ens ofereix el Festival de Cine de Berlín perquè la pel·lícula es conegui en altres territoris, però no tenim cap altra expectativa.