MÚSICA
Cultura 26/05/2016

Manel: "Amb les nostres lletres fem ficció. No pretenem obrir-nos ni explicar com som per dins"

El grup català líder de vendes amb el seu darrer disc 'Jo competeixo' actua aquest divendres en el concert d'homenatge a Miquel Albero a Inca

Josep Salmeron
6 min
Roger Padilla, Guillem Gisbert i Martí Maymó. Arnau Vallvé no ha pogut ser en l'entrevista per motius de salut.

PalmaEl seu primer concert a les Illes va ser als premis 31 de desembre del 2008 a Artà quan encara no tenien publicat el seu primer disc. Ara, els Manel arriben vuit anys després per estrenar en exclusiva les cançons del seu quart i darrer disc, 'Jo competeixo' (Warner-Discmedi, 2016), aquest divendres al Quarter General Luque d'Inca en un concert d'homenatge al professor Miquel Albero. La gira dels Manel començarà el proper 4 de juny al Primavera Sound i passarà pels festivals més destacats del calendari estival fins a finals de setembre. Amb 'Jo competeixo' han arribat al número 1 de la llista oficial de vendes, segons Promusicae, el passat mes d'abril i encapçalen la llista de descàrregues a l'iTunes.

Per què creis que heu tingut tant d'èxit?

Martí Maymó: Simplement no sabem per què i davant això només tenim la voluntat de treballar perquè continuem anant bé. I per això, es tracta d'intentar fer cançons de la millor manera que podem. No hem descobert per què hem funcionat, ni creim que puguem descobrir-ho, ja que analitzar-ho és molt ambigu. Per tant, estem contents que la gent vingui als concerts, que comprin discs i que les coses vagin bé.

Els Manel signant discs a l'Espai Xocolat aquest dijous a la tarda.

Seguiu una temàtica en les vostres lletres?

Guillem Gisbert: Si hi ha una temàtica clara en les nostres lletres, és inconscient i per negligència nostra. No tenim cap mena d'interès que les nostres lletres tinguin una temàtica clara que, per tant, també voldria dir que serien repetitives d'alguna manera, en certes coses. La nostra idea és obrir tant el ventall de possibilitats com sigui possibles. A partir d'aquí, evidentment, et trobes amb limitacions de les coses que pots fer, les coses que t'estimulen perquè et pensis que pots fer una cançó... I la idea és estar amb les sensibilitats obertes perquè qualsevol cosa et pugui suggerir una cançó que valgui la pena.

Són lletres sobre les vostres experiències que heu tingut al llarg de la vostra vida?

Roger Padilla: Fem ficció. No pretenem obrir-nos ni explicar com som per dins. Arriben d'on arriben, depèn de cada cas; espurnes soltes que s'han de treballar i cada cançó té orígens molt diversos.

G.G.: Que una lletra funcioni està clar que no té res a veure amb el fet que sigui biogràfica. El procés d'escriure una cançó –és igual si comences per la lletra o per una idea musical, perquè hi ha gent de tot– comença quan trobes una frase que més o menys et funciona o un tema que et ve de gust tractar, mires la cançó i a partir d'aquí li dónes moltes voltes i hi treballes molt perquè allò tingui un sentit. Al final les lletres no és que siguin bones o dolentes per si soles, sinó que necessites molt que la melodia les acompanyi, que allò tingui un sentit. Hi ha vegades que nosaltres estem treballant amb una lletra que no ens agrada gaire, canviem només l'arranjament dels acords i acaba funcionant més. No crec que es pugui separar del tot l'escriptura de les lletres amb tota la resta, perquè al final la manera que tens de percebre-ho és el conjunt, i una cosa ha de fer bé a l'altra.

Com és el públic illenc amb vosaltres?

Guillem Gisbert: No hi ha una idiosincràsia del públic que ens ve a escoltar, depèn molt del concert i hi ha dies que són bons en un lloc i dos anys després, al mateix lloc, per alguna raó notes que la gent està més freda. No et podria dir que hi ha una diferència entre el públic illenc i el públic de qualsevol altra banda.

Roger Padilla: Pot haver-hi més diferència també per l'espai, per com reacciona el públic. Si estàs en un auditori on tens la gent asseguda serà diferent de si estàs a una sala amb la cervesa, aquestes coses ho canvien més.

Teniu un públic únic?

G.G.: Realment és que no hi hagut mai la voluntat de buscar un públic concret.

R.P.: Mai hem pensat en aquests termes d''el nostre públic és així', parlem d'aquesta gent o aquesta franja d'edat però no existeix aquest pensament.

G.G.: Hi ha gent d'edat molt diversa als nostres concerts. I la sala acostuma a marcar l'edat del públic, com dèiem abans.

Guillem Gisbert, Martí Maymó i Roger Padilla.

I quin espai us agrada més per fer els vostres concerts?

R.P.: Estem a gust en tots dos tipus d'espais i tenim la sort de poder participar en tots dos. Amb un repertori similar, però que pot funcionar igualment.

G.G.: Ara, per exemple, hem fet concert a l'aire lliure dos dies i ara ve molt de gust.

R.P.: I potser a l'hivern ens ve més de gust tocar en espais tancats.

G.G.: A l'estiu, a l'aire lliure, tothom està amb un humor meravellós i és molt agradable. I és veritat que els teatres et donen una intimitat diferent amb el públic, s'escolta d'una manera diferent la música, el qui toca ho viu també d'una manera diferent... però ens passa bastant que quan estem gaudint d'una cosa i fa temps que la fem, et ve de gust tornar a un altre espai.

Quina evolució musical heu tingut amb 'Jo competeixo'?

El grup català amb uns seguidors a l'Espai Xocolat

R.P: En aquest últim disc, coses que no havíem fet fins llavors, com elements electrònics, bateries de textura electrònica, sintetitzadors i alguns instruments virtuals, tenen més presència i ocupen un espai que en els discs anteriors l'ocupaven unes cordes, uns vents o una guitarra.

Perquè?

R.P: El perquè té a veure amb el fet que anam cap a llocs on hem estat, cap al que ens venia de gust, ens tirava cap a aquesta banda, provar coses noves i jugar una mica.

M.M.: Són cicles de fer coses. Si abans dèiem de buscar arranjaments perquè acompanyin la lletra, doncs també...

R.P. ... també vas buscant arranjaments per divertir-te tu. Anar a favor de la cançó, però també que a tu et faci trempar. I des d'un principi mai ens vam plantejar quin tipus de música volíem fer, sinó que anàvem a fer cançons i cada cançó podia ser de gèneres diferents si ens donava la gana. I hem anat evolucionant amb un ventall ampli de gèneres.

Creieu que el vostre públic serà fidel amb els canvis musicals?

M.M.: Quan vas fent discos perds gent pel camí i en guanyes d'altres i potser hi ha un dia que en perds tanta que no et segueix ningú. Però som conscient de la sort que tenim de treure un disc i que hi hagi gent pendent del que farem i amb ganes d'escoltar-nos, això és fantàstic.

Com veis l'internet com a punt de sortida de grups de música o cantautors?

R.P.: Nosaltres, de fet, vàrem començar a la plataforma My Space, a part de participar en un concurs de maquetes, i en el seu moment teníem la sensació que allò funcionava, o almenys en el circuit en el qual ens movíem.

G.G.: Tot el que siguin xarxes per als grups de música ha estat una bona notícia, pràcticament amb tot. Que les discogràfiques hagin tingut un pes enorme i segurament excessiu a la segona meitat del segle XX, i que d'alguna manera ara l'autor s'hagi pogut emancipar de la gran indústria que tenia un poder enorme, és una bona notícia.

Creis que hi ha hagut un canvi en el consum de música?

M.M.: Estem dins d'un canvi, i estem en l'aparició de plataformes com l'Spotify o l'iTunes, i de fet encara estem en un moment d'incertesa. Les discogràfiques intenten posar-se al dia, buscar noves maneres de sobreviure i que la gent consumeixi música, i al final l'usuari també està aprenent a encaixar aquest món. I nosaltres, que vam ser consumidors dels Compact Disc físics, tenim una mica de consciència de com era i del fet d'anar-lo a comprar, però hi ha molta gent ara que només els sona, o que no ho han sabut mai, i per ells consumir música és anar al Youtube i posar una cançó. També s'està dient que es vol tornar al vinil. Estem aprenent a conviure, a consumir un munt d'eines que van tan ràpid que no ho dominem del tot.

I això ha afectat a la producció musical?

M.M. Nosaltres pensem en la idea que farem un disc amb 10 o 12 cançons, i dedicam un temps a preparar-lo. I veig gent jove que en comptes de fer un disc, fa una cançó i d'aquesta cançó fa un vídeo i ho penja a internet.

G.G: Per una qüestió generacional, nosaltres ja difícilment deixarem de tenir aquest xip de recollir les cançons en un LP.

Quin futur teniu a mitjà termini?

R.P. El panorama que tenim al davant és tocar, començar la gira i quan acabem, ja veurem. Ara el que tenim és moltes ganes de tocar. Al cap només hi tenim ganes de fer concerts.

stats