Publicitat
Publicitat

ART

La Fundació Antoni Tàpies repassa la trajectòria de l'artista amb l'exposició 'Històries d'arxiu'

Les imatges reviscudes de Pere Noguera

La Fundació Tàpies presenta una retrospectiva de Pere Noguera centrada en els treballs que l'artista ha fet durant els últims trenta anys amb arxius fotogràfics comercials.

Històries d'arxiu , l'exposició de Pere Noguera (la Bisbal d'Empordà, 1941), que es pot veure a la Fundació Antoni Tàpies fins al 25 de setembre, té una peculiaritat: "En surts convençut que no ho has vist tot", afirma el mateix artista. Malgrat que la mostra només se centra en la línia de treball de Noguera que té a veure amb la construcció de les imatges, el seu caràcter històric i les històries que contenen; el caràcter obert de les obres exposades les fa susceptibles de nombroses interpretacions. El visitant les pot recórrer una vegada i una altra i trobar-hi sempre nous matisos i significats que fins aleshores li havien passat desapercebuts.

La primera matèria d'aquestes investigacions que Noguera porta a terme des de fa més de trenta anys la formen arxius de fotògrafs comercials que va comprar als anys setanta als Encants i a altres mercats de segona mà. Des d'aleshores, els ha revisat en diverses ocasions. Històries d'arxiu representa, doncs, una nova lectura d'aquests materials, la versió actualitzada "d'un mateix esperit que va canviant", en paraules de l'artista.

Noguera, com apunta el mateix títol de l'exposició, treballa com un arxiver sui generis amb un objectiu eminentment artístic. Busca imatges, les selecciona i les agrupa per extreure'n noves visions. "El meu treball consisteix a agafar i treure a la llum tota una sèrie d'històries que ja són a la realitat, a saber-les ensenyar. És com si les ajudés a descriure's", afirma per explicar el seu mètode de treball, la lògica del qual consisteix a "desconstruir un arxiu". "Em plantejo un arxiu des d'una altra dimensió, com un viatge d'anada i tornada cap a les imatges", conclou.

La mostra s'obre amb un repàs dels inicis de la seva trajectòria, marcats per la reflexió sobre el món dels objectes i el consum. Es poden veure alguns dels treballs concebuts a partir de fotocòpies que va exposar el 1975 a la sala Vinçon. A part dels objectes, una altra de les preocupacions de Noguera és com les obres es relacionen amb l'espai que les acull.

Temps era temps

Les fotografies dels arxius amb què Noguera treballa daten dels anys cinquanta i seixanta. Abans d'entrar en el contingut de les imatges, ja es pot parlar de dues idees: com els encàrrecs comercials que van rebre aquests fotògrafs oblidats reflecteixen la memòria social d'una època i com, del naixement a la mort, la vida de les persones es por convertir en document. Aquest últim fet afegeix, a més, una dimensió temporal a la fotografia. En quins moments van ser fetes aquestes fotografies, amb motiu de quins esdeveniments? Com es vestia la gent aleshores, en quines ocasions es mudava? La lectura més immediata que es pot donar a aquestes instantànies és antropològica. El fet que algunes estiguin agrupades de manera temàtica, recollint els oficis, la família, els ritus, la publicitat o les forces vives d'aquell moment reforça aquesta idea. Tot i això, Noguera insisteix en el caràcter obert d'aquestes peces. La seva voluntat no és crear un discurs o convèncer el públic, sinó "suggerir, despistar, que l'altre es desenvolupi i aixequi la capa d'una lectura diferent de l'obra". De fet, Històries d'arxiu és una exposició que pot a atreure públics molt diversos. I no és difícil pensar que aquestes imatges poden suscitar reaccions intenses entre les persones que van viure durant aquells anys.

En l'aspecte més aviat formal, Noguera s'atura també en els processos de realització d'aquestes imatges, en les marques que els fotògrafs van fer-hi abans de retocar-les per afavorir els retratats o les anotacions que els servien per tenir clares les proporcions abans d'augmentar-les a una mida determinada. Aquestes tècniques artesanals amb què treballaven els fotògrafs abans de l'aparició del Photoshop també formen part del contingut d'aquestes imatges.

En alguns casos Noguera combina aquestes imatges alienes amb objectes igualment trobats, que afegeixen un to escultòric a les imatges. Els fragments de marbre que cobreixen el rostre dels personatges de Marbre de taula no només els confonen amb les escultures que tenen al darrere, sinó que semblen il·lustrar el que volia dir l'escriptor nord-americà Paul Theroux quan va escriure que "mai havia vist els morts convertir-se en estàtues amb tanta rapidesa".

'Flor de cirerer' i 'Família Guerra'

A diferència d'aquestes fotografies que demanen una atenció detinguda als visitants, a la segona part de l'exposició l'obra embolcalla l'espectador. A cada extrem de la sala, Noguera posa en diàleg diverses pel·lícules de la Segona Guerra Mundial que va comprar a un drapaire de l'Empordà: s'hi veuen escenes de guerra i altres de quotidianes de la família que probablement custodiava aquests films. I entre les projeccions, una instal·lació feta amb fils, alguns tesats, d'altres no, gairebé una teranyina, i plomades. Sembla representar les vicissituds que van viure al llarg del temps els habitants de tota aquesta allau d'imatges, que ara tornen a reviure.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT