Una expedició a la recerca dels vestigis de la ‘reconquesta de Mallorca’

Palma“Esperam obtenir resultats que confirmin els fets i que aportin noves dades sobre aquest capítol de la història”, declara Gonzalo Berger, un dels coordinadors que, juntament amb Manuel Aguilera, encapçala el projecte ‘Espais de la batalla de Mallorca 2017-2022’. Amb aquesta premissa, un grup de recerca transversal format per historiadors, arqueòlegs i periodistes de les Illes Balears i Catalunya s’ha proposat iniciar un estudi de camp per donar una nova perspectiva a una de les darreres batalles que tingueren lloc a Mallorca: el desembarcament de Bayo l’any 1936. Es contribueix així a recuperar la memòria d’uns fets transcendentals en la crònica de l’Europa del segle XX. Un projecte novedós i altruista que té el suport del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Son Servera.

Els fets

El desembarcament de Bayo, també conegut com la ‘reconquesta de Mallorca’, tingué lloc entre el 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936. En aquell període, les Illes Balears es trobaven en una situació complicada, ja que l’alçament feixista iniciat el 18 de juliol del 1936 va provocar una esquerda entre l’illa de Menorca, que es mantingué fidel al règim republicà, i la resta de l’Arxipèlag, on va triomfar la sublevació del règim franquista.

Fou en aquest moment en què les autoritats republicanes de Catalunya -el Govern de la Generalitat i l’acabat de crear Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya- decidiren organitzar una expedició militar amb l’objectiu de recuperar Mallorca i la resta de les illes -Eivissa, Formentera i Cabrera- per a la causa republicana.

L’operació dirigida pel capità de l’exèrcit Alberto Bayo començà la matinada del 16 d’agost de 1936. Segons les fonts documentals, prop de 4.000 homes (la majoria, catalans, però també espanyols i estrangers) arribaren a la costa est de Mallorca, entre Son Servera i Portocristo, i ocuparen una franja costanera d’uns set quilòmetres.

Durant gairebé 20 dies s’enfrontaren per terra, mar i aire a les forces franquistes de Mallorca, fins que reberen l’ordre de reembarcar i tornar a la Península. Acabada l’operació, els franquistes bombardejaren les petites muntanyes que hi ha a prop de la costa de Manacor, per si mai tornava a passar una operació semblant. A dia d’avui encara es poden trobar restes del que va suposar aquesta lluita entre dos bàndols enfrontats a mort. Búnquers, trinxeres i parapets a les zones de Manacor, Sant Llorenç i Son Servera són algunes de les construccions que encara queden intactes. En l’actualitat, aquestes zones, moltes en mans privades, no han estat mai objecte d’un estudi arqueològic que recuperi espais i restes amb l’objectiu d’identificar-los i protegir-los.

Els projecte

Des d’un punt de vista diferent i jove, però sense desmerèixer el que ja s’ha documentat i investigat sobre el desembarcament de Bayo, aquest grup entusiasta ha començat la fase 0 del projecte. Un inici que consisteix a realitzar prospeccions dirigides a la cerca de jaciments arqueològics on es troben concentracions de restes d’activitat humana, normalment constituïdes per la presència d’artefactes, elements estructurals, sòls d’ocupació i altres anomalies. Tota una tasca per trobar nous indicis que expliquin amb més detall i exactitud què va passar a les zones de Son Servera i Portocristo durant el desembarcament de l’expedició del capità Bayo.

Un pic acabada aquesta primera fase, començaran les excavacions arqueològiques, que es preveu començar l’any que ve. Per Gonzalo Berger, “és un projecte obert, transparent i bo per a la societat”. Un dels objectius principals és que “la població conegui realment els fets, per la qual cosa convidam tothom que en tingui informació a participar-hi”. I afegeix que “la memòria oral dels testimonis és també important per entendre com conceberen aquests fets”.

Tots els integrants d’aquest equip catalanobalear són professionals molt qualificats i especialitzats en la guerra civil espanyola. Són historiadors, arqueòlegs i periodistes que es guanyen la vida amb el que millor saben fer i que a títol personal han decidit començar aquest projecte a Mallorca. Berger destaca com a punt diferenciador que “tots ens hem format en universitats amb altres paràmetres i podem parlar o estudiar la Guerra Civil amb normalitat”. Pròximament, a través d’una metodologia científica i gràcies a les fonts documentals, podrem començar a conèixer els resultats i l’abast d’una de les batalles que posà punt final a un període fosc de la nostra història més recent.

Pel que fa al finançament del projecte, l’Ajuntament de Son Servera es fa càrrec de les dietes i de l’allotjament, mentre que Patrimoni del Consell Insular de Mallorca realitza una aportació econòmica i també s’encarrega de donar els permisos pertinents.

“La història mai és definitiva, depèn de qui i quan s’explica”, diu Berger. Ara només ens caldrà esperar per saber quin nou capítol s’escriurà i ocuparà un lloc dins la nostra memòria històrica.

Membres

de l’equip

Coordinació i recerca:

Manuel Aguilera i Gonzalo Berger

Direcció tècnica i recerca:

Laia Gallego

Documentació i recerca:

Elisabeth Ripoll, Antoni Puig, Maria Antònia Fernández, Francisco Grimalt Falcó, Eulalia Díaz, Judith Romero, Pere Rullan, Julie Richko Labate i Mateu Morlà

Difusió i comunicació:

Melanie Rodríguez Barta

Assessor militari i documentació:

Rubén Martínez

Contacte:

batallademalloca@gmail.com