Publicitat
Publicitat

Els diminuts salvadors del pare d''El viatge de Chihiro'

Si en el món de l'animació hi ha avui dia un autor venerat (tant a Orient com a Occident) per nens i adults, cinèfils i profans, és sens dubte el japonès Hayao Miyazaki, el creador d'obres mestres del cinema (sense epítets) com El viatge de Chihiro (2001), davant del qual s'agenolla fins i tot John Lasseter, fundador de Pixar i actual director creatiu de Disney.

Doncs bé, avui s'estrena Arrietty y el mundo de los diminutos , penúltima producció dels estudis Ghibli -fundats per Miyazaki als anys 80-, amb guió del director de Porco rosso (1992), tot i que dirigida pel debutant Hiromasa Yonebayashi. La pel·lícula adapta la sèrie de novel·les juvenils Els Borrowers , de Mary Norton, que narren les aventures d'una família d'éssers diminuts que habiten sota el sòl de les cases dels humans, sovint fent petits préstecs furtius amb els quals es proveeixen del que necessiten.

Miyazaki trasllada l'acció al barri de Koganei, a Tòquio -on també hi ha la seu de Ghibli- i imprimeix a la història el seu segell característic, i el resultat revela la màgia quotidiana que s'amaga davant dels nostres ulls. La pel·lícula és més a prop de la plàcida serenor d' El meu veí Totoro (1988) que del viatge fantàstic de Chihiro. Arrietty y el mundo de los diminutos es pren el seu temps per descriure el món dels protagonistes, i alenteix el ritme perquè l'espectador gaudeixi dels detalls.

Tot i que no és la primera vegada que Miyazaki o Isao Takahata -l'altre fundador de la companyia- no dirigeixen un dels llargmetratges de Ghibli, aquest fet continua sent inusual en la història de l'estudi japonès. Encara més quan Miyazaki havia expressat públicament que el futur de la companyia, amb una estructura de producció gegant i entossudida a continuar animant en 2D, depenia de l'èxit comercial de la pel·lícula. Ara bé, els amants de l'animació clàssica de traç net i melancòlic de Miyazaki no han de patir: Arrietty y el mundo de los diminutos va ser un èxit espectacular al Japó, per davant fins i tot de Toy Story 3 , i assegura la supervivència de Ghibli, que precisament aquests dies estrena a Toronto un nou llarg, dirigit pel fill de Miyazaki. Després que molts films carreguin amb el mort d'haver portat un estudi a la ruïna - Les portes del cel United Artists, Cleopatra Fox-, és de justícia celebrar que de tant en tant passi el contrari.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT