ART
Cultura 17/01/2017

La ciutat de Praga, a judici per voler prestar un gran cicle pictòric

El nét d’Alphonse Mucha creu que és massa arriscat que les pintures monumentals d’‘Epopeia eslava’ viatgin

Philip J. Heijmans
3 min
La ciutat de Praga, a judici per voler prestar un gran cicle pictòric

PragaJohn Mucha ha viscut gairebé tota la vida en una casa del segle XVII, al mateix turó on hi ha el castell de Praga. Les parets estan guarnides amb obres del seu avi, el pintor i cartellista Alphonse Mucha, un dels grans exponents de l’art nouveau txec. A la col·lecció familiar hi ha més de 3.000 obres seves i John Mucha, que té 68 anys, ha fet de la seva conservació una missió vital. És per això que ha denunciat l’Ajuntament de Praga als tribunals. Al costat de diversos restauradors, conservadors i historiadors, s’oposa de manera vehement al pla de la ciutat de fer sortir l’obra mestra del seu avi, Epopeia eslava, de gira internacional.

Epopeia eslava és un cicle de 20 llenços de grans dimensions que s’exposen des del 2012 al Palau Veletrzni, una de les seus de la Galeria Nacional de Praga. Representa la mitologia i la història de la República Txeca i altres pobles eslaus. Mucha el va acabar l’any 1928 i el va donar a Praga després de més de 18 anys de feina. A més, les pintures segueixen fortament vinculades a la idenitat txeca i van sobreviure a la Segona Guerra Mundial i al comunisme. La Galeria Nacional de Praga va anunciar al desembre que les prestarà durant tres mesos al Centre Nacional d’Art de Tòquio, amb motiu de l’any que dedica a la cultura txeca. Com que algunes de les pintures fan més de 6 metres, els experts afirmen que són massa grans perquè viatgin a l’estranger sense patir danys. Per a John Mucha, el risc és massa elevat.

També afirma que el préstec viola un acord del 1913 entre el seu avi i el mecenes que va finançar l’obra, el filantrop nord-americà Charles R. Crane. Aquest acord estipula que les obres es donaven a Praga amb la condició que la ciutat construís unes instal·lacions per allotjar-les, una promesa que gairebé 90 anys després no s’ha complert. Per això l’hereu demana als tribunals que “confirmin que la donació no es va fer efectiva” i és invàlida. En una demanda presentada al seu nom contra l’Ajuntament de Praga, demana que la propietat de les obres sigui restituïda als hereus. Està previst que les vistes comencin demà.

Mucha, una figura divina

Epopeia eslava està àmpliament considerada com l’obra mestra de Mucha, i el seu valor d’assegurança és d’almenys 10,8 milions d’euros. “Es parla d’ell com d’una figura gairebé divina”, diu el professor d’història de l’art a la Universitat de Minnesota Gabriel Weisberg. El professor Karel Stretti, que dirigeix el departament de restauració a l’Acadèmia de Belles Arts de Praga, diu que les peces més grans fan 6,1x8,1 metres, és a dir, els manipuladors les haurien de treure del marc i enrotllar-les, i això podria clivellar la pintura. “La naturalesa de les obres -tremp d’ou sobre una tela de cànem- i el procés amb què es desmuntarien les fan especialment vulnerables”, afegeix Stretti.

El 1921 cinc llenços d’ Epopeia eslava van viatjar a Nova York i Chicago a instàncies de Crane. Les obres van tornar amb danys menors i la ciutat de Praga va recomanar el 1936 que no es tornessin a traslladar. Tot el cicle va estar a punt de perdre’s durant la Segona Guerra Mundial. Mucha va ser interrogat per la Gestapo, acusat de nacionalista i de ser un simpatitzant jueu. Aleshores els llenços es van enrotllar i es van amagar en una escola i no van tornar a veure la llum fins als anys 60, quan es van exposar en un castell a prop d’on va néixer Mucha. Van ser traslladats al Palau Veletrzni el 2012.

Atrets pels incentius financers

Segons el professor Stretti, 600 persones han signat una petició perquè es cancel·li el préstec a Tòquio. Restauradors, conservadors i experts locals acusen el govern de Praga d’ignorar els riscos del trasllat i d’estar encegat pels incentius financers típics d’aquests tipus de préstecs. Ni l’Ajuntament ni el Centre Nacional d’Art de Tòquio van voler declarar quant pagaria el centre pel préstec. I el regidor de Cultura i responsable de l’operació, Jan Wolf, tampoc no vol concedir entrevistes.

La Galeria de la Ciutat de Praga, que depèn de l’Ajuntament, intenta defensar la seva decisió afirmant que Mucha hauria “volgut mostrar la importància de la història eslava al públic més ampli possible”. L’Ajuntament també manté que no està obligat a construir una seu per a Epopeia eslava. Jana Felixova, l’advocada del consistori en aquest judici, admet que el 1909 l’Ajuntament va estar d’acord a construir una seu per a les pintures. El consistori reconeix que el document signat és autèntic, però Felixova diu que no hi està obligat perquè Praga no és un signatari.

Tot i les vistes pendents, el museu té previst seguir endavant amb el projecte. Està previst que les pintures s’enrotllin en les pròximes setmanes i que arribin al Japó a temps per a l’exposició. “Praga va acceptar la donació d’ Epopeia eslava de bona fe i segueix convençut de la indisputabilitat de la seva propietat”, conclou Felixova.

stats