Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

2028: el cinema del món que ve

Són les quatre de la tarda. A l'habitació de la Raquel i el Josep Maria hi ha un silenci absolut, tret dels impactes sonors habituals en les pel·lícules anomenades d'acció de Hollywood. I això que avui han vingut a casa l'Emili, la Marta i la Isabel. A les 15.30, la Montserrat ja tenia preparada una gran paella de crispetes de blat de moro torradetes i amb un xic de sal i a la nevera dues ampolles de refresc que al supermercat online estaven d'oferta. Amb la pel·lícula que han comprat en una plataforma de lloguer de visionats per 4,95 euros, les crispetes i els refrescos tindran els nanos entretinguts gairebé dues hores per un preu realment assequible. El que ens hauria costat anar el cinema tots plegats!, deia sempre quan començava la sessió per als adolescents.

Són las set de la tarda. La Montserrat acaba de comprar per internet una pel·lícula. Com cada cap de setmana, a vegades divendres, molt sovint els dissabtes, han quedat amb el Josep i la Margarida per fer una sessió de cinema a casa. A les vuit arribaran els convidats i poc abans que el seu marit Frederic premi el Play, la Montserrat haurà preparat unes delicadeses d'humus i ous de guatlla. Això i una copa de vi per entretenir la gana mentre veuen aquella pel·lícula de la qual van parlar fa uns dies. Un títol d'un món acabat. Pura nostàlgia. Cinema Paradiso . Tal com estan les coses des de la crisi del 2008, i ja fa vint anys d'això, i gràcies a la revolució tecnològica, els quatre gaudiran de bon cinema per només 3,95 euros i l'ampolla de vi. I, sobretot, d'un cinema una mica diferent del que fan a les poques sales d'exhibició que queden a la ciutat. Molt ben equipades tecnològicament i amb uns visionats que fan patxoca. Tot s'ha que dir.

Són les onze de la nit. Un cop acabat el visionat, els quatre xerren una mica amb música de Bryan Ferry (són d'una altra època, esclar) i plantegen l'evolució que ha tingut el cinema en els últims anys, així com les prestacions dels aparells de televisió gairebé intel·ligents i de 80 polzades. El Frederic s'encaparrarà a recordar com era de difícil a principi de la dècada dels 20 trobar pel·lícules interessants a les plataformes existents en aquells moments, com ara cinema asiàtic, guanyadors dels grans festivals que no accedien mai a les cartelleres comercials… Com han passat els anys, com han canviat les coses, diran, amb un cor espontani abans d'acomiadar-se... fins divendres o dissabte que ve.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT