PATRIMONI
Cultura 07/04/2012

Els bisbes de la Seu d'Urgell que convertien retaules medievals en or

Dos bisbes de la Seu d'Urgell van impulsar la venda d'obres d'art abans i després de la Guerra Civil. Les seves operacions, com revela un document de l'Arxiu de Lleida, no sempre van ser escrupuloses.

Antoni Ribas Tur
3 min
Els bisbes de la Seu d'Urgell que convertien retaules medievals en or

BARCELONA.El 1940, a la Seu d'Urgell va tenir lloc un miracle: dos retaules medievals es van convertir en or. Com? No va ser un prodigi, sinó que la transmutació va ser guiada per intencions tèrboles i motius molt terrenals. El canonge Josep Lloveras va signar l'acta de retorn dels retaules d'Abella de la Conca, Vilamur i Alzina de Ribelles a les parròquies de procedència en representació del bisbat de la Seu d'Urgell. La Generalitat els havia salvat durant la Guerra Civil i el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional n'havia gestionat el retorn. Dos dels retaules, però, van ser venuts i només un, el d'Abella de la Conca, va ser tornat a la parròquia, tot i que al document conservat a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs s'hi pot llegir que hi havia el compromís d'" entregarlos a las parroquias respectivas ". Actualment, algunes parts del retaule de Vilamur i el retaule complet d'Alzina de Ribelles, així com altres obres provinents de parròquies del bisbat d'Urgell -com L'oració a l'hort de Getsemaní i el Sant Sopar del retaule major de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Son- es poden contemplar al Museu Maricel de Sitges.

El document revela una altra dada important per resseguir el curs de l'operació. El testimoni que va signar l'acta de retorn va ser l'antiquari Josep Bardolet, un dels actors claus de la salvaguarda del patrimoni català durant la Guerra Civil, però que també va actuar-hi puntualment en contra. La llista provisional de béns artístics que l'antiquari va comprar al bisbat de la Seu d'Urgell -pintures murals romàniques i gòtiques, frontals d'altar, capitells, talles i retaules, complets o desmembrats- puja a 27 peces. Els fragments dels retaules esmentats van arribar a Sitges com a part del llegat del col·leccionista Jesús Pérez Rosales, un dels seus millors clients.

El comerç d'art i la Guerra Civil

Josep Bardolet s'ha convertit en un personatge recurrent de les investigacions de l'historiador de l'art i conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, que s'ha topat amb algunes de les vendes de l'antiquari al llibre Devocions pintades. Retaules de les Valls d'Àneu (segles XV i XVI) , un estudi exhaustiu que analitza 20 retaules de les esglésies del Pallars Sobirà i les seves vicissituds durant les últimes dècades.

Velasco reconeix que la trajectòria de Josep Bardolet té punts foscos, però insisteix que no s'ha reconegut prou la seva tasca per salvaguardar el patrimoni del país. "Va col·laborar activament en el trasllat d'obres d'art al Museu de Barcelona i va arribar a tenir les claus del Museu Episcopal de Vic. La seva col·laboració amb la Generalitat el va obligar a exiliar-se a França, d'on va retornar el 1941", afirma l'historiador.

Els veritables responsables -i culpables- d'aquestes vendes que vulneraven el dret canònic són, apunta, "les autoritats eclesiàstiques urgellenques, sobretot els bisbes Justí Guitart, tot i que va ser més escrupulós, i Ramon Iglesias Navarri". I afegeix: "L'antiquari barceloní es limitava a col·locar les obres, però qui prenia la iniciativa de vendre-les era el bisbe". Així i tot, matisa que en aquell moment no es tenia la mateixa consciència envers el patrimoni que es té ara i que les vendes no es poden valorar segons els criteris actuals. És difícil, insisteix, parlar d'espoli, encara que les vendes són moralment reprovables. L'Església era la propietària legal d'aquest patrimoni i la pobresa que vivien moltes parròquies va fer que molts béns sortissin a la venda.

stats