Publicitat
Publicitat

ANIVERSARI HISTÒRIC

França commemora avui la memòria de la jove combatent cremada a la foguera, convertida en icona nacional polivalent

Els 600 anys de Joana d'Arc, la Donzella d'Orleans

França celebra avui el 600è aniversari del naixement de Joana d'Arc. Les commemoracions recorden una heroïna polivalent que simbolitza la unitat nacional i que ha sigut reutilitzada políticament.

El president Nicolas Sarkozy encapçalarà avui les commemoracions del 600è aniversari de Joana d'Arc a la localitat de Domrémy, on la Donzella d'Orleans hauria nascut fa sis segles, si bé la data és contestada per bona part dels historiadors. Sarkozy se servirà avui de la santa patrona per simbolitzar la unitat darrere la bandera tricolor, quan falten pocs mesos per a una cita amb les urnes que s'anuncia complicada.

Ja fa anys que l'actual president fa servir Joana d'Arc com una mena de figura històrica de referència. L'objectiu de Sarkozy és retirar-la de les mans de l'extrema dreta, que en les últimes dècades se n'havia apropiat durant la tradicional desfilada ultranacionalista que el Front Nacional celebra cada primer de maig. Durant la campanya electoral que el va conduir a l'Elisi, va pronunciar un discurs encès en memòria de la jove combatent en la Guerra dels Cent Anys contra Anglaterra. "Joana d'Arc és França. ¿Com hem pogut deixar que l'extrema dreta ens la confisqués durant tant de temps?", es va interrogar pocs dies abans de la segona volta. "Si s'han emparat dels valors que ella representa és perquè no hem tingut el coratge de defensar-los", va afegir.

Sarkozy és un amant dels actes heroics, com també de la confecció a mida d'icones històriques. El 2007, poc després d'accedir a la presidència, ja va intentar que els nens de primària redactessin la biografia d'una víctima de l'Holocaust i llegissin una vegada a l'any la carta del resistent comunista Guy Moquet. El món educatiu va considerar el gest una intrusió intolerable per part del president, que va haver de renunciar a la iniciativa. Amb tot, Sarkozy reincidirà avui en el gest en un context menys desfavorable, en plena resurrecció del made in France i just quan es multipliquen les crides al proteccionisme per por d'un contagi de la crisi del deute.

Figura multiús

Els valors que Joana d'Arc representa són difícils de determinar, més enllà de la imprecisa definició que en va donar François Mitterrand. "Vigilància, resistència i unitat. Aquest és el missatge de Joana d'Arc", va deixar dit a principis dels anys 80.

De fet, la figura de la Donzella d'Orleans és multiús. S'hi identifica la dreta més tradicionalista, però també l'esquerra anticlerical, que no oblida que la jove es va autodefinir com a defensora "dels pobres i els infeliços".

Devota convertida en santa patrona, però també heretge condemnada a la foguera per les seves visions, Joana d'Arc serveix per representar col·lectius diferents i defensar interessos oposats. Defensora a ultrança de la reialesa i protegida de Carles VII de França, ha esdevingut figura de proa dels nostàlgics de la monarquia. Però també personifica un dels mites fundacionals republicans, revigoritzat al segle passat durant la invasió nazi: la figura de l'insurrecte i el resistent, disposat a donar la vida per uns ideals i per la pròpia pàtria.

Presència constant

No és estrany que la seva figura hagi reverberat en l'art dels últims segles, del retrat que en va fer Ingres a la coronació del monarca a qui va defensar a ultrança fins a les nombroses versions cinematogràfiques de la història de Joana d'Arc. El mateix Méliès va convertir-la en protagonista d'un curtmetratge mut el 1900, abans que ho fessin C.T. Dreyer, Otto Preminger, Robert Bresson o Luc Besson. A França, el director Philippe Ramos ha estrenat recentment l'última biografia històrica de l'heroïna, Jeanne captive , un relat de l'empresonament previ a la seva condemna a mort, amb Clémence Poésy i Mathieu Amalric com a protagonistes.

La seva presència constant a l'imaginari popular demostra el significat cultural profund que ha adquirit la seva història. Amb tot, rere la façana de la suposada unitat nacional s'amaga una realitat força més complexa, com apunten nombrosos acadèmics. Fer-la servir com a símbol nacional contra l'exèrcit anglès no pot fer oblidar que van ser els nobles de la Borgonya els que la van capturar, condemnar i cremar viva a Rouen el 1431, després d'un procés per heretgia conduït per un tribunal eclesiàstic. Els que van acabar amb Joana d'Arc van ser, en el fons, una part dels mateixos francesos, i no un enemic forà. Sigui com sigui, l'heroisme de l'adolescent servirà avui, ni que sigui durant un sol dia, d'antídot contra la incertesa del present.