Publicitat
Publicitat

Zafón obre tots els panys de Barcelona

Dijous passat, l'editorial Planeta va celebrar el llançament de la tercera entrega d'El cementiri dels llibres oblidats, la tetralogia que Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964) va inaugurar l'any 2001 amb la molt aclamada L'ombra del vent, un fenomen sense gaires precedents en la literatura espanyola que des de la seva sortida ja ha venut més de 10 milions d'exemplars. El nou volum de la sèrie, El presoner del cel, que inicia la seva ruta amb un tiratge d'un milió de llibres, comença pels volts de Nadal de l'any 1957, a la llibreria de la família Sempere, ja coneguda per tots els lectors, que encara pateix els estralls de la postguerra i es trenca la closca buscant solucions per fer més caixa.

Des de L'ombra del vent, la gran comesa de Zafón ha estat construir una imatge de la Barcelona del segle XX amb una presència particular. "Vaig tenir una infància dickensiana light -explica-. Dic light perquè Dickens va haver de treballar en una fàbrica de tints quan el seu pare era a la presó per deutes, i a mi no em va anar tan malament. El meu pare era agent d'assegurances, i quan jo era petit em duia a caminar de porta en porta". Gràcies a aquests recorreguts, Ruiz Zafón va posar els peus en escenaris tan diversos com les cases de l'avinguda Pearson o un convent de la Vall d'Hebron. Així va conèixer els secrets de cada racó de la ciutat.

"La Barcelona dels meus llibres no és la que trobem quan sortim al carrer -diu Zafón-. És una ciutat molt més estilitzada, una mica gòtica. Igual que als personatges els dones un vestuari i els maquilles, la ciutat necessita estar ben caracteritzada per poder fer el seu paper". Als carrers d'aquesta peculiar metròpolis que viu hores baixes sota el pes del franquisme, Daniel Sempere i el seu inseparable Fermín s'enfronten a una incògnita que arrenca quan un home tolit s'apropa a la llibreria a comprar un exemplar d'El comte de Montecristo.