Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

"Valle-Inclán qüestiona Espanya des de dins"

Acadèmia "Quan una institució assumeix un artista és quan li fa mal" Bohèmia "Trenca els estereotips amb alcohol, sexe, nit i geni artístic" Art "L'artista fa servir la intel·ligència per entendre la realitat"

El director Oriol Broggi i la companyia La Perla 29 recuperen tot un Valle-Inclán, l'esperpent Luces de bohemia (1920), que descriu les últimes 24 hores de vida de Max Estrella -escriptor borratxo, malgastador i cec- i, de passada, deixa galdós el règim espanyol. L'acaben d'estrenar a la Biblioteca de Catalunya, i ja fa olor d'èxit.

L'elecció d'aquest títol, que destrossa l' statu quo espanyol, té alguna cosa a veure amb el fet que La Perla estrenés a Madrid?

Sempre quedes parat, quan vas a Madrid. Per qüestions polítiques, ideològiques, socials... penses "que estrany" i "quins collons que tenen"! Sí, hi ha un impuls de voler parlar de les teves vivències.

És el primer Valle-Inclán fet per una companyia catalana.

Crec que sí. Vaig pensar que era empresarialment interessant perquè és un bombó, explica una història molt bonica i molt interessant. Qüestiona Espanya i la qüestiona des de dins: la idea d'Espanya, com funciona l'Estat, com es troben una sèrie de cultures a Madrid... I hi ha un tercer element que és el poeta, el bohemi, el pallasso, la persona que va per lliure, que és un outsider que ha renunciat a la glòria nacional, a la poltrona, a l'acadèmia, a tot el que és estàndard, i segueix el seu camí.

Així és com se sent amb La Perla?

Qualsevol artista, encara que estigui en una posició acadèmica, sent aquesta il·lusió. L'acadèmia dóna seguretat perquè és un sou al mes, però totes dues coses són bones. Max Estrella no critica l'existència de l'acadèmia, sinó que funcioni sense entendre que hi ha tot de perifèries que són igual de vàlides.

Critica una manera de funcionar.

Quan una institució assumeix l'artista és quan li fa molt mal perquè és quan el fa desaparèixer. El més intel·ligent per part dels polítics hauria estat reconèixer el moviment del 15-M, i no hauria arribat on ha arribat. Si el govern els hagués assumit, se'ls hauria menjat.

Però l'obra parla d'una altra època.

Sí, de principis del segle XX. Són moments molt convulsos, amb la Setmana Tràgica, quan s'han perdut colònies, Espanya està a punt d'anar-se'n cap al feixisme i la República, s'està dividint el país... Però no són coses gaire diferents de tota la història d'Espanya, ara també hi ha un trencament.

Heu fet una lectura actual?

No. Ens hem limitat a no fer cap lectura, com sempre. Hem posat les coses tal qual. I tot i així queda evident que la política és bastant semblant. L'obra és molt divertida, comença amb un lloro que diu " ¡ Viva España ! ".

Per inventar Max Estrella, Valle-Inclán es va inspirar en un amic poeta que va morir com un rei de tragèdia: cec, boig i furiós.

Ell és un gran artista que l'únic digne que li queda per fer és morir perquè està vivint una vida indigna. Nosaltres el fem morir sobre una estora, com vam fer amb el rei Lear; jo ja els he unit. És un poeta que s'ha quedat cec l'últim any, com Homer. I el rei Lear es torna boig, que és una manera de no veure la realitat. Aquesta cosa tràgica va accentuada perquè des del principi de l'obra es parla de la seva mort i d'un suïcidi.

Què són per a vostè les Luces de bohemia ?

La bohèmia és aquell ambient d'una gran ciutat o d'una societat que es deixa estar dels estereotips, dels deures i els deutes; els trenca amb una vida disbauxada d'alcohol, sexe, nocturnitat, però també deixa anar el geni artístic. El que diu Valle-Inclán és que la bohèmia pot aportar llum a la vida.

Són guspires de saviesa.

Guspires d'intel·ligència en la foscor espanyola. Tota la gent del PP, amb les seves excepcions, són incapaços d'entendre aquesta obra perquè es parla de la intel·ligència, i el discurs neoespanyol cutre no té en compte la intel·ligència. L'artista és la persona que fa servir la intel·ligència per entendre la realitat, i això aporta llum: els qui no el volen escoltar es queden a les fosques.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT