Publicitat
Publicitat

Teatre 'made in Argentina' a la sala Porta4 de Gràcia

Porta4 és un espai alternatiu de teatre que va néixer fa un any al barri de Gràcia de Barcelona inspirant-se en les sales de l'Argentina. Programa companyies independents i propostes off com Yo, sola.

L'entrada és a tocar de l'església de la plaça de la Virreina de Barcelona. S'hi accedeix per un passadís, passant per sobre d'una antiga balança industrial, fins a arribar a un pati molt berlinès. El cartell anuncia "Porta4", un nom que homenatja el gran referent del teatre argentí Timbre4, l'espai domèstic que Claudio Tolcachir va convertir en una de les millors sales off de Buenos Aires. En cartell hi ha de nou l'argentina Verónica Pallini perquè la bona acollida ha fet que reprogramés el muntatge Yo, sola .

Pallini és, de fet, actriu i ànima d'aquest petit espai alternatiu al cor de Gràcia que funciona de dia com a escola de perfeccionament d'actors i de nit, de divendres a diumenge, com a sala d'exhibició professional. L'entrada va dels 8 als 12 euros i acull exclusivament "un teatre d'experimentació, autònom i independent", diu, sorpresa per l'allau de peticions que li han arribat tot just un any després d'obrir aquest teatre. "Com a actriu trobava a faltar espais d'exhibició", afirma.

L'aforament és limitat (60 persones) i els luxes són escassos: cadires plegables i una sala quadrada que aconsegueix la foscor necessària amb cortinatges negres. Però l'esperit -creativitat més empenta més sacrifici- és el mateix que ha fet obrir en els últims anys a Barcelona diverses sales off , nascudes de companyies o escoles, com la Sala FlyHard, l'Almeria o l'Atrium. Totes han tingut continuïtat. "És una categoria que cada vegada se sosté més a Barcelona -diu convençuda Pallini-. La possibilitat de crear i mostrar, això oxigena el nostre camp". Com que no es considera programadora, acull els projectes que li semblen més solvents i que compleixen el criteri de "petit format, professional i de qualitat", amb el risc que això comporta. "Cedeixo l'espai i no entro en criteris estètics", assegura. La voluntat és que el públic es deixi temptar pel que és desconegut. Amb Yo, sola ha funcionat el boca-orella i les xarxes socials, i torna a representar el monòleg els divendres d'aquest mes. Els diumenges hi ha Bufanga i Yo quiero ser agua i els dissabtes, Noviembre del 36 .

A Yo, sola , Pallini es plantifica a l'escenari vestida de núvia i desgrana -amb ajut d'unes projeccions de vídeo- les seves relacions amoroses (fracassades). Entre teràpia i teràpia, apareixen algunes princeses de Disney fora de si que tampoc han trobat el príncep blau. D'un se'n va enamorar per la seva enorme casa, de l'altre per les seves sortides de to i el tercer el va deixar a l'Índia. La conclusió: el títol de l'obra.

L'argentinització catalana

En un any han passat unes 44 companyies per Porta4. Cada nit del cap de setmana hi ha una o dues propostes diferents (a la primavera i tardor també hi ha sessió infantil) i cada mes canvia el programa. És una fórmula que funciona al Llantiol o al Teatreneu, amb una gran rotació de companyies. La cantarella que sona per Catalunya sobre el parentiu amb el teatre de Buenos Aires, Pallini creu que és certa: "Veig valors similars als del teatre argentí -diu l'antropòloga portenya-. Però s'ha de trobar el terme mitjà. Ni un teatre tan pobre ni un de tan inaccessible. Perquè costa molt tirar endavant aquest tipus d'espais", bufa.