Publicitat
Publicitat

SÓNAR 2011

Shangaan Electro i Global Communication omplen el CCCB. The Human League, Cut Copy i Die Antwoord, la Fira Gran Via

El Sónar frega els 80.000 visitants

Segons l'organització, el Sónar tanca la 18a edició amb balanç positiu. Primer, pel nivell artístic de les propostes, entre les quals Enric Palau, codirector del festival, ahir destacava les de Nicolas Jaar, Four Tet, Ghost Poet i Trentemøller. I segon, per haver mantingut l'assistència, que abans de tenir les xifres de taquilla del Sónar de Nit de dissabte s'estimava que rondaria les 79.000 visites, una xifra que manté la tendència dels últims deu anys i que reuneix el públic que ha passat pel Sónar de Dia, el Sónar de Nit i pel concert inaugural a L'Auditori, i el que passarà avui pel concert de clausura al Teatre Grec -per al qual no queden entrades.

Tampoc no quedaven entrades ahir per a la tercera i última jornada diürna del festival al CCCB i el Macba. Entre els plats forts hi havia l'estrena de Shangaan Electro, una proposta sud-africana que actualitza la tradició popular amb l'electrònica; la també estrena del nou projecte amb banda d'Apparat, en el qual toca la guitarra, i la resurrecció de Global Communication, amb una posada en escena que primava les visuals.

Divendres a la nit

La nit anterior, en la primera cita amb el Sónar de Nit de la 18a edició del festival, el synth-pop i el hip-hop van regnar al macroespai de la Fira Gran Via. Pel que fa al pop amb sintetitzadors, se'l van repartir entre els australians Cut Copy i els veterans The Human League, que van obrir l'escenari principal exercint de clàssics claus per al futur de la música electrònica, un paper que en anteriors edicions havia recaigut en Roxy Music, Grace Jones, Chic o Devo.

El trio de Sheffield no falla en directe. Com que mai s'han separat ni han deixat de tocar, el seu xou, que combina una col·lecció de hits amb una posada en escena amb glamur i classe però alhora un pèl kitsch , està molt ben greixat i és infal·lible. Philip Oakey, encaputxat i amb gavardina quan va sortir a l'escenari, i les coristes Susan Ann Sulley i Joanne Catherall, que van dur tres modelets durant el concert, van posar les veus, intactes després de tres dècades de trajectòria, al servei d'un repertori que va repassar tota la seva carrera, des dels inicis, quan Sulley i Catherall encara no eren a la formació ( Empire Estate Human ), fins al nou disc, Credo , editat aquest any ( Never let me go , Night people , Egomaniac ), passant per clàssics com The Lebanon , Mirror man , The sound of the crowd i, esclar, Don't you want me . Van acabar amb l'emocionant Together in electric dreams , la col·laboració d'Oakey amb Giorgio Moroder.

El quartet Cut Copy, per la seva banda, va defensar un repertori centrat en els seus dos últims treballs, In Ghost Colours (2008) i Zonoscope (2011), amb un so més pròxim al rock per a la pista de ball -amb una bateria contundent- que al synth-pop que als seus discos els converteix en hereus dels de Sheffield, als quals van robar part del públic quan van abandonar l'escenari abans dels bisos.

Música negra urbana

La resta del protagonisme, abans que arribés el torn dels superestrelles DJ Aphex Twin i James Murphy, se'l van repartir M.I.A., Dizzee Rascal i Die Antwoord, tots amb diferents propostes de música negra urbana. I el hip-hop fins i tot es va colar al directe de Katy B, quan la londinenca -que va repetir el xou d'unes hores abans al Sónar de Dia- va convidar Ms. Dynamite a cantar amb ella Lights on , el tema del seu debut, On a mission (2011), en què col·labora.

Maya Arulpragasam va oferir un poderós set de dancehall en formació de quartet -acompanyada d'una MC, una DJ i una bateria, totes dones, i ocasionalment amb el suport d'un altre MC- que es va acabar amb el públic sobre l'escenari. Mentrestant, Dizzee Rascal -que va coincidir en el temps amb M.I.A. perquè el xou de la diva londinenca va començar mitja hora tard- oficiava un cop més la cerimònia del seu directe, sense gaires novetats respecte de la participació al Sónar 2010, però amb la piconadora del seu vers com a arma infal·lible. Al mateix escenari però un parell d'hores després, el trio de Ciutat del Cap Die Antwoord -la resposta, en afrikaans, la variant de l'holandès que es parla a Sud-àfrica- van defensar la particular proposta de hip-hop amb veu de dibuixos animats del debut, $o$ (2009), amb una posada d'escena que reproduïa l'estètica de la portada de l'àlbum.

El tren de la bruixa

Una de les novetats del Sónar de Nit d'aquest any ha estat l'escenari SonarCar, al costat dels autos de xoc. La gràcia és que l'escenari, que només acull discjòqueis, és un tren de la bruixa, profusament il·luminat i decorat amb figures Disney pirates. L'escenari, a banda d'acollir el DJ set de l'estrella electro-pop noruega Annie, era el lloc on es materialitzarien els 50 minuts de fama del guanyador del DJ Pass, una sessió de DJ al festival que el Sónar va posar a subhasta. El guanyador va ser Charles Samaniego, el senyor que ven el Sónar a la publicitat del festival d'aquest any, que va saludar els fans mentre qui posava els discos era el DJ barceloní Dave Bridge.