Publicitat
Publicitat

En directe

Els Simple Minds reivindiquen el seu passat a Razzmatazz

Dijous Simple Minds van delectar el seu públic durant més de dues hores amb una maniobra que, d'entrada, podia semblar arriscada. Venien a presentar X5 , la capsa recopilatòria que recull els seus primers cinc discos, els que marquen l'etapa més experimental i també més interessant del grup (del 1979 al 1982). El risc consistia a deixar de banda les cançons per les quals els escocesos són més coneguts, essencialment Don't you (forget about me) i Alive and kicking .

Sense estar de gom a gom, la sala Razzmatazz presentava un bon aspecte, amb un públic molt receptiu, tot i que potser no hauria fet fàstics a escoltar èxits de mitjans dels 80. El grup va sonar sòlid i convincent, amb un so actualitzat i força presència de la guitarra de Charlie Burchill. La veu de Jim Kerr va sonar una mica submergida sota el magma instrumental, però es va esforçar de valent per mantenir l'atenció del públic amb els seus gestos i balls característics, que va contenir una mica, probablement conscient que el que als 80 era paradigma de modernitat avui pot fregar la cursileria. Generosos, van interpretar un total de 25 cançons, cinc de cada disc, cosa que potser va fer un pèl llarg el concert, donada la irregularitat del repertori.