Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Pi de la Serra celebra 70 anys amb blues, cançó i una colla d'amics

Només Quico Pi de la Serra pot aconseguir que una quinzena de músics cridin plegats allò de "si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol". Va passar dimarts a la sala de Luz de Gas, l'escenari del concert 70 anys... i un dia , amb el qual Pi de la Serra també celebrava el 50è aniversari de la seva primera actuació. Va ser una festa emotiva que es va tancar, si més no per al públic, quan Pi de la Serra va tallar un pastís amb forma de guitarra elèctrica. Dues hores abans, Tortell Poltrona va obrir la nit fent de mestre de cerimònies. A ell li tocava el paper de presentar els amics que compartirien l'escenari amb l'homenatjat. La fórmula va funcionar, i amb força agilitat, perquè de fet era un concert de Pi de la Serra acompanyat de col·laboradors habituals com Amadeu Casas, Joan Pau Cumellas, Matías Míguez i Toni Pagès, i amb la participació d'una colla d'amics que entraven i sortien de l'escenari. Això sí, amb poca nostàlgia, perquè fins i tot va estrenar tres cançons: Flor de clavell , Virginia Slims i S'ha de parlar per més dir .

El repertori va ser un bon retrat del Pi de la Serra del 2012: el que combina la passió pel blues de Big Bill Broonzy amb l'admiració per Georges Brassens, el crooner irònic i el cantant indignat de la Cançó conjuntural . En el primer bloc del concert, Tortell Poltrona va cantar M'agrada el blues , i Marc Parrot, Anuncis per paraules ,abans que Pi de la Serra exhibís la cara més divertida amb l'adaptació de Fernanda , de Brassens, aquella cançó en què la trempera "sí que fa referència al membre viril". Amb l'africà Sanjosex va interpretar un magnífic Passejant per Barcelona , un tema que ja havien tocat fa dos anys. Tot seguit, Pi de la Serra va seure en un sofà mentre Javier Krahe combinava el monòleg i la cançó en Piero della Francesca . El to burlesc va continuar amb el videomissatge que li van enviar Sabina i Serrat des de Santo Domingo, una sorpresa fora de guió.

Josep Maria Borràs va acompanyar-lo al piano en A poc a poc , Carme Canela i Laura Simó van cantar a duo Suau , Roger Mas es va gronxar amb el valset La vida senzilla i la veu de Miquel Gil va tronar en L'home del carrer . I Cesk Freixas va aprofitar El burro i l'àguila reial per aplaudir Pi de la Serra i reivindicar "la gent necessària que escriu cançons necessàries".

Les