QUÈ ES COU PER MENORCA?
Cultura 10/02/2017

Peix local als menjadors escolars

Amb l’anunci que el panga ha estat retirat dels menjadors escolars potser és ben hora de replantejar-se el que donam als nostres infants

Bep Al·lès
3 min
Peix local als menjadors escolars INGREDIENTS Fideus amb rajada

GastrònomAmb l’anunci que el panga, o peix gat del Mekong, ha estat retirat dels menjadors escolars i també d’algunes cadenes de supermercats, potser és ben hora de replantejar-se el que donam als nostres infants i si allò que ens sembla barat a la llarga ens surt molt car, com és el cas d’aquest peix, que segons els dietistes conté menys omega-3 que altres peixos blancs, i alts nivells de mercuri i altres tòxics ambientals com plaguicides. I no sols és preocupant que fins ara s’hagi apostat per un peix contaminat, pel fet que era barat i sense espines, sinó que es tracta d’un peix que contamina tot el planeta per poder transportar-lo fins a Europa des del Vietnam, ja que viatja congelat més de 10.000 quilòmetres.

Des de les administracions, i en especial des de les conselleries d’Educació, tant del Govern de les Illes Balears com dels consells insulars, s’haurien d’obrir ponts de col·laboració amb les confraries de pescadors de les nostres illes per tal que el peix de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera arribi als menjadors escolars. I si hi ha voluntat, és ben factible, perquè tenim aquí peixos -com la maire, el gató, el gat, la moixina, el gatvaire, el congre blanc, el pirulí i la rajada, a més de mussola i altres peixos de morralla com el graneu o la rata- que tenen molt poca espina i que podrien ser filetejats i servits als menjadors. D’aquesta manera es crearia una interrelació amb el sector primari i es faria una clara aposta pel consum de peix local, un peix que no ha de menester cap additiu químic, com és el cas de l’E-451, que fa que la carn del peix congelat es mantingui compacta”. A més, el consum de peix fresc de les nostres illes sí que aportaria bones dosis d’omega-3 per a la salut de tots i també ens permetria, per altra banda, recuperar el receptari tradicional, amb plats tan nostres com els fideus amb gató o rajada, panaderes; aguiats o calderes de graneu o de rata; la rajada al forn amb patates; o bé la maire fregida, a més d’altres peixos que es poden filetejar sense espina com també, a banda dels ja esmentats, la sardina, el seitó, la bruixa, la pelaia, etc.

Potser és ben hora de reinventar-se, de fer un poc més de feina per desespinar els peixos, però apostar per la qualitat, pel producte local, el que es pot denominar producte poc viatjat o de quilòmetre zero. I així feim també rodar l’engranatge de l’economia local comprant el producte als pescadors de l’illa, i de passada evitam que aquests peixos, que són pescats de manera habitual i dels quals a vegades hi ha més oferta que demanda, acabin llançats a la mar perquè a la plaça o al mercat no s’acaben de vendre.

Cal fer un esforç per part de tots, especialment per part de les administracions, i reeducar els més petits cap al consum de peix local. Cal fer una bona pedagogia de la nostra gastronomia, del nostre producte, i que els alumnes visitin mercats, visitin els ports, com també els llocs, i coneguin tant el que ens aporta la mar com la terra, i que es faci un canvi a mitjan termini que impliqui un major consum de producte de Menorca, un producte que hem de saber estimar des de ben petits.

La recepta: Fideus amb rajada

Ingredients i elaboració
Peix local als menjadors escolars

1/2 quilo d’alons de rajada nets i pelats (ens ho prepararan a la plaça del peix o a les peixateries)

250 g de fideus del núm 4 o de fer fideuà

4 tomàtigues de ramellet

Una ceba

4 grans d’all

1 pebre verd

1 copeta de vi blanc sec

Farina

Safrà

Una picada d’all i julivert amb ametlles

1,5 l d’aigua

Sal

Enfarinam els talls de rajada i els fregim dins un tià de terra amb oli d’oliva. Els reservam a part i dins el mateix oli fregim la ceba ben picadeta. Quan agafi color, hi posam el pebre verd i els alls tallats tan petit com sigui possible, i després d’un parell de minuts les tomàtigues de ramellet escaldades sense pell ni pipides (llavors). Deixam que el sofregit es ben confiti. (Ho hem de remenar tot el temps per tal que, a causa de la farina, el sofregit no s’aferri al fons del tià). Hi afegim la rajada i deixam que agafi el gust del sofregit, i després hi tiram els fideus, als quals donarem un parell de remenades; seguidament hi ficam la copa de vi blanc. Deixam que s’evapori l’alcohol i hi afegim el litre i mig d’aigua -millor si és calenta-. Ho deixam coure el temps que indica el sobre dels fideus. Quan arranqui el primer bull, hi afegim el safrà, la picada d’all i julivert i les ametlles torrades. Ho tastam de sal, ho corregim si fa falta i ho remenam de tant en tant perquè els fideus no s’aferrin als baixos del tià. Ha de quedar ben melós.

stats