“No hem dit que sigui un adeu definitiu”

BarcelonaFins a 170 concerts en dos anys, i el desgast d’uns “anys frenètics”, han dut el grup valencià Aspencat a tancar una etapa. “No hem dit que sigui un adeu definitiu, perquè no ho és. Sí que és una aturada indefinida perquè necessitem descansar. D’aquí un any potser ens asseiem sense pressions ni calendaris per veure què ens demana el cos”, explica Kiko Tur, un dels vocalistes d’Aspencat. La pausa arribarà després dels dos concerts que tanquen la gira de comiat: avui a la Plaça de Bous de València, amb Txarango i Viva Suecia davant prop de 8.000 persones, i demà a la Sala Razzmatazz de Barcelona amb Smoking Souls i totes les entrades venudes.

Des que van publicar el disc Tot és ara (2015), els de Xaló (Marina Alta) han enllaçat dues gires que han acabat de consolidar una proposta que tot i néixer al 2006 va ser a partir del 2010 quan va començar a agafar volada treballant diversos mestissatges a partir de les músiques jamaicanes. “Hem recorregut tota la geografia de l’Estat; crec que l’únic lloc on no hem tocat ha sigut Extremadura. S’ha anat acumulant un cansament que ens ha passat factura”, diu Tur, que també admet la influència “raonable” de factors familiars i laborals a l’hora de prendre la decisió de fer un descans. “No ha sigut el detonant, però sí que ens ha condicionat. En el meu cas no, però sí a altres membres del grup que tenen feines o activitats professionals que els omplen molt o que per a ells són molt necessàries. Fent cent concerts en un any és complicat compaginar-ho tot. La sensació era de parar per recuperar el temps perdut i carregar piles”, assegura. Si hi ha una tornada d’Aspencat, musicalment “segurament tindrà pinzellades dels últims discos”. “No em veig fent trap. Ho respecto molt però a mi no m’omple”, diu aquest amant del reggae més orgànic.

La revolta valenciana

Aspencat ha acompanyat des de dins un moviment cultural i social valencià que posa “la llengua i la consciència social” al centre i que s’ha bastit amb “un jovent molt conscienciat que està fent molta feina en diferents àmbits de l’activisme”. Una bona part de la trajectòria del grup descriu un arc temporal que va de l’esclat de la primavera valenciana a les agressions feixistes de l’últim Nou d’Octubre, dues cares d’una mateixa realitat al País Valencià. “A la primavera valenciana, els alumnes de l’Institut Lluís Vives, un dels més reivindicatius i dels que més clar ho tenen quant a la llengua i la cultura dels Països Catalans, van ser reprimits no només per ser alumnes i mestres d’institut, sinó per « rojos catalanistas » -explica-. En la repressió s’hi van aplicar de manera contundent en la mateixa línia de l’últim Nou d’Octubre, que van deixar fer a una extrema dreta que amb el que va passar l’1 d’octubre a Catalunya s’ha vist legitimada per eixir al carrer a increpar i fins i tot utilitzar la violència física contra gent pacífica. L’extrema dreta fa la feina bruta al govern central”.