Mor Jaki Liebezeit, un dels fundadors de Can, llegendari grup de 'krautrock'
Ha estat un dels bateries alemanys més importants de la segona meitat del segle XX, i a més de formar part de Can havia participat en discos de Brian Eno, Depeche Mode i Pascal Comelade
Barcelona"Amb gran tristesa ens toca anunciar que en Jaki ha mort a conseqüència d'una pneumònia sobtada", comunicava el grup Can a través de Facebook aquesta matinada. Jaki Liebezeit (1938-2017) serà recordat com un dels bateries alemanys més destacats de la segona meitat del segle XX gràcies als 12 anys de trajectòria amb els Can (1968-1979), sigles sota les quals s'amagava l'ideari polític del grup, "comunisme, anarquisme, nihilisme".
Abans de fundar els Can a Colònia, juntament amb Irmin Schmidt, Holger Czukay, David C. Johnson i Michael Karoli, Jaki Liebezeit es va donar a conèixer com a bateria de jazz amb Chet Baker i Tete Montoliu abans de contribuir a eixamplar les fronteres del jazz europeu amb el quintet de Manfred Schoof. El 1968, els Can van començar a fer història amb els singles "Agilok & Blubbo" i "Kama Sutra", preludi del seu primer disc, 'Monster movies' (1969), que va ser seguit d'alguns dels àlbums més destacats de 'krautrock' –rock d'avantguarda alemany, moviment en què van despuntar grups com Neu, Popol Vuh i Amon Düül–, 'Tago mago' (1971), 'Ege bamyasi' (1972) i 'Future days' (1973). "No sé exactament què fèiem –admetia Liebezeit en una entrevista–. Pop? Rock? No en tinc ni idea". Una de les interpretacions més destacades de Liebezeit és 'Halleluhwah', tema de més de 18 minuts de durada. Els Can es van separar el 1979 després d'un disc homònim, l'onzè de la seva trajectòria, tot i que es van reunir en diverses ocasions al llarg de la dècada dels 80 i també el 1999. Enguany, tres dels seus membres havien de tocar al Barbican Hall, a Londres, al mes d'abril.
A més de la contribució amb els Can, Liebezeit va treballar amb el baixista Jah Wobble i el multiinstrumentista Philip Jeck, i va tocar al 'Before and after science', de Brian Eno, l''Ultra' de Depeche Mode i les 'Oblique Sessions' amb Pascal Comelade, Pierre Bastien i Jac Berrocal.
Entre els grups que han reconegut la influència dels Can hi ha Joy Division, Talking Heads, David Bowie, Siouxsie and the Banshees, Primal Scream i The Fall.
