Publicitat
Publicitat

62A EDICIÓ DEL FESTIVAL DE BERLÍN

Recta final de la competició amb la danesa 'A royal affair' i l'hongaresa 'Just the wind'

Monarques il·lustrats i racisme a la Berlinale

Monarquia, tragèdia, amor i il·lustració. Aquests són els elements del drama d'època A royal affair , presentat ahir en la competició oficial del Festival de Cine de Berlín, una producció de la companyia de Lars von Trier que retrata el perillós triangle amorós que, al segle XVIII, va tenir lloc a Dinamarca entre el rei Cristian VI, la reina Carolina Matilde i el metge personal del monarca, Johann Friedrich Struensee.

D'origen humil, la influència de Struensee sobre el rei danès -de caràcter dèbil i infantil- va créixer fins al punt de ser nomenat primer ministre i exercir de facto el poder total. Amb la complicitat de la reina, admiradora de Rousseau i Voltaire com ell, el metge va convertir Dinamarca en el regne més avançat de tot Europa en aquell temps, introduint reformes en sintonia amb les idees de la il·lustració: abolició de la censura, llibertat de publicació, prohibició dels maltractaments i la tortura... Com tants pioners en matèria social, Struensee va pagar car el seu esperit llibertari i va morir guillotinat. La seva amant, la reina de Dinamarca, va tenir una mica més de sort i va ser obligada a tornar a la seva Anglaterra natal i a deixar enrere la reial descendència.

En oberta contradicció amb l'esperit renovador i rupturista de les idees dels protagonistes, el director Nikolaj Arcel -guionista de la versió sueca de Millenium- opta per seguir fil per randa el model més tradicional i reaccionari del cinema d'època. A royal affair és tan encarcarat i convencional com fresc i imprevisible era Les adieux à la reine , que inaugurava la Berlinale fa només una setmana. Què hi fan tots dos a la mateixa competició? Encara sort de Mads Mikkelsen -l'actor danès per excel·lència- i l'emergent Alicia Vikander, que aporten una mica de vida en aquest insuls melodrama.

Gitanos en el punt de mira

Res a veure amb l'altre film destacat de la jornada d'ahir a la competició oficial. Just the wind és el títol esfereïdor -cal veure la pel·lícula per saber per què- del nou film de l'hongarès Benedek Fliegauf, que el 2007 va guanyar a Locarno amb Milky way . En una pertorbadora atmosfera d'amenaça continguda, la pel·lícula segueix el dia a dia d'una família gitana que s'ensuma la mort.

Fliegauf ha explicat en roda de premsa que es va inspirar en els assassinats reals que van succeir a Hongria entre el 2008 i el 2009, crims racistes en què van morir més de 50 persones. El cineasta, tanmateix, no vol documentar els assassinats, sinó utilitzar-los com a excusa per construir una ficció sobre la imminència de la mort, en un clima de desolació i violència indefinida, que provoca un neguit en augment al llarg dels 90 minuts del film.

A mig camí entre el cinema social i el de terror, tan deutora dels germans Dardenne com del cinema de Michael Haneke, Just the wind és una proposta duríssima, al·lèrgica a qualsevol sentimentalisme, que podria ser vista amb bons ulls pel jurat, que presideix Mike Leigh, d'aquesta irregular Berlinale. La ràbia i la frustració dels personatges i l'estil cru i directe de les seves imatges, brutes, deixades, subscriu una idea de compromís ètic i estètic que la majoria de pel·lícules del festival passen per alt.