Publicitat
Publicitat

64È FESTIVAL DE CINEMA DE CANNES

La seva 'Midnight in Paris' inaugura el festival amb somriures i un beneplàcit general

Migdia a Cannes amb Woody Allen

Midnight in Paris , el nou film de Woody Allen produït per Jaume Roures (Mediapro), va inaugurar ahir amb bones sensacions el Festival de Cannes fent ressonar de nou els crits dels fotògrafs, desesperats per atraure la mirada de les estrelles, començant pel septuagenari director i seguint amb l'atractiu de càsting de la seva nova pel·lícula (Adrien Brody, Owen Wilson i Rachel McAdams) o el fotogènic jurat presidit per Robert De Niro, amb Jude Law i Uma Thurman com a membres destacats. Cannes era ahir, com sempre, un niu de glamur que feia anar de bòlit els caçadors d'autògrafs.

Al matí, i sense cap raó especial, es presentava en societat Gato con botas , un spin-off animat de Shrek amb les veus de Salma Hayek i Antonio Banderas, que escalfava motors per a la presentació de dijous vinent de La piel que habito de Pedro Almodóvar. Unes hores més tard, Cannes era ja un reguitzell de premières i photocalls sempre presidits per la histèria de la premsa gràfica i l'elegant indiferència dels famosos, un soroll que no va aconseguir apaivagar l'emoció de la Palma d'Or honorífica lliurada al cineasta italià Bernardo Bertolucci, reconeixement que fa justícia a la filmografia del director de Noveccento , que no fa ni un any estava gairebé retirat per problemes de salut i que ara prepara ja un nou projecte.

Quan París era una festa

Al seu últim film, Woody Allen ressuscita el París dels anys 20 i la generació perduda de Hemingway i companyia en un relat de tall fantàstic que recorda per moments a La rosa porpra del Caire . Un escriptor nord-americà que visita la ciutat de la llum en companyia de la seva promesa traspassa -coincidint amb les dotze campanades- la barrera del temps i es passa les nits parlant de literatura amb Hemingway i Gertrude Stein, escoltant Cole Porter en companyia de Scott i Zelda Fitzgerald i enamorant-se d'una noia amb un historial romàntic (Picasso, Braque, Modigliani) que dóna un nou sentit a l'expressió amant de l'art . De dia, però, l'escriptor torna a un present sense màgia ni bohèmia, del qual s'escapoleix cada nit, provocant les sospites dels seus futurs sogres.

Els millors moments de Midnight in Paris sorgeixen del retrat caricaturesc que fa dels mites intocables: Hemingway com arquetip de l'escriptor viril, un Dalí obsessionat amb els rinoceronts... En un moment, el protagonista li suggereix a Buñuel l'argument d' El ángel exterminador i li respon: "No ho entenc. Per què no poden sortir del menjador?"