Publicitat
Publicitat

Mestres remou el Lliure amb bombes de consciència

Un dels possibles símptomes del trastorn de Tourette és l'exclamació incontrolada d'obscenitats o expressions socialment o políticament inacceptables. El teatre de Mark Ravenhill té aquesta franquesa psicòtica. És un tret dramàtic que sempre hi ha sigut però que en la marató de peces breus Dispara / Agafa tresor / Repeteix colpeja amb especial violència l'espectador. Teatre despietat en sintonia amb la paranoia col·lectiva que va imperar a la Gran Bretanya després dels atemptats del juliol del 2005. L'excusa perfecta perquè el croat Blair restringís els drets individuals a nivells impensables en una democràcia europea. Tot per preservar la seguretat col·lectiva. Tot per protegir una idea neuròtica del confort que ens agrada confondre amb el benestar i armar exèrcits amb conceptes presumptament universals com democràcia i llibertat. En els personatges de Ravenhill -fill dotat d'Orwell i germanastre iconoclasta de Kushner- aquests tòpics sonen com la més bruta de les obscenitats.

Josep M. Mestres, que té un evident i demostrat feeling amb la dramatúrgia de Ravenhill, ha dirigit un retaule subversiu a partir d'una selecció de set peces d'un total de disset, suficient per desplegar una galeria de grans interpretacions en situacions límit. Bombes de consciència que el repartiment aprofita per mostrar tot el seu talent. L'autor es delecta a torturar els nostres prejudicis, amb uns intèrprets que funcionen com afilats instruments: Sílvia Bel, Mònica López, Carmen Machi, Mar Casas, Àurea Márquez, Gonzalo Cunill i Àlex Casanovas, que es reivindica com a gran actor en totes les seves últimes actuacions.