Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Vuit músics ajuden el grup a recrear els arranjaments que sonen als discos

Els Manel passen una bona nit al Coliseum

Poques hores abans del concert, els més despistats s'afanyaven a rastrejar les xarxes socials. Desesperadament, buscaven entrades per a alguna de les tres nits al Teatre Coliseum amb què els Manel van iniciar ahir l'últim tram de la gira de 10 milles per veure una bona armadura (2011), gairebé un any després del seu llançament. Les prop de 5.000 localitats posades a la venda per als concerts a Barcelona estaven exhaurides des de feia mesos i ahir només quedaven tiquets per veure'ls a Palma (17 de març) i a Madrid (20 de març). Lleida, Castelló, València, Tarragona i Figueres també havien esgotat tot el paper.

És un final de gira en què els Manel repassen els temes de 10 milles per veure una bona armadura i d' Els millors professors europeus (2008) amb uns arranjaments més fidels als discos del que sol veure's als seus directes. Ahir al vespre van pujar fins a dotze músics sobre l'escenari del Teatre Coliseum (el grup més una secció de corda i una altra de vent) per fer un repertori equilibrat, amb deu temes del segon treball i nou del primer.

El carisma dels personatges

Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé van començar amb Flor groga , una peça que obria un primer bloc de quinze cançons riu que, com si fossin afluents, anaven engreixant el cabal del concert amb la cadència narrativa que caracteritza la música dels Manel. Tenen poques tornades, però la gent se sap les lletres com si fossin lectures obligatòries de l'etapa escolar. Les històries i els personatges (el Miquel, l'Olga, la Vanessa, el Bernat, la Dolors…) ja formen part d'un univers proper i conegut, gairebé una novel·la o un llibre de relats en què tothom es veu reflectit o bé hi reconeix algú del seu entorn.

Hi va haver versos com "sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer" (d' El Miquel i l'Olga tornen ) que, com una metxa lenta però segura, anaven encenent un públic força tímid. Dona estrangera (amb atrevits passos de ball inclosos) i Ai, Dolors són hits indiscutibles del primer treball de Manel que la gent va rebre amb entusiasme, i el ritme disco de Boomerang va contribuir a crear l'ambient festiu, tot i que, com la vida mateixa, també hi va haver moments de suau balanceig i malenconia com el de La bola de cristall .

La cirereta final

Amb el crescendo de la cançó relat Aniversari (amb tots els músics sobre les taules) i la languidesa de Criticarem les noves modes de pentinats , els Manel deixaven l'escenari per tornar-hi poc després, entre aplaudiments, amb Avís per a navegants , Al mar! i Benvolgut .

Finalment, el comiat va arribar amb Deixa-la, Toni, deixa-la , una cançó amb olor de pub britànic o irlandès i la promesa d'un viatge que encara ningú sap cap on anirà. Per fi, els que no repeteixin en algun dels nou concerts que queden d'aquest final de gira, deien a reveure a un grup que, després de posar la cirereta a una temporada immaculada, es mereix un bon descans.