Publicitat
Publicitat

PROJECCIÓ EXTERIOR

Vicenç Villatoro:

"El Llull no ha de fer de viatjant amb la maleta"

Mercat "No anem al món a vendre: anem a ser-hi, a saber què s'hi fa" Madrid "L'objectiu del Llull no és resoldre el contenciós amb Espanya" Retallades "La societat no entendria que la cultura no fes un esforç"

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és el nou director de l'Institut Ramon Llull i ha passat a formar part, com a convidat fix, de les reunions dels dilluns de la cúpula de la conselleria de Cultura.

Quin mandat li ha donat el conseller Ferran Mascarell?

Ferran Mascarell em diu que ell posa la internacionalització al centre del seu projecte per a la cultura catalana i que el Llull n'és el principal instrument. Ell, com jo, pensa que la internacionalització es produeix sobre dues eixos: a través de grans esdeveniments que alimenten la imatge de marca i mitjançant una presència molt capil·lar d'agents culturals de Catalunya i Balears per tot el món. I en moments de crisi cal prioritzar les accions més petites.

Què entén per internacionalitzar?

Posar Catalunya al mapa del món, però amb algun matís. N'hi ha que es pensen que es tracta de produir i que el Llull ho ha de vendre a fora. I jo crec que això no és tot. No anem al món només a vendre, anem al món a ser-hi, a saber què s'hi fa i què volen comprar. Al món hi ha una taula grossa en què es parla de la cultura, i la cultura catalana hi ha de ser. Però també hem de ser a centenars de petites taules que tenen forma de festival o de fòrum o del que sigui. La feina del Llull és sobretot relacionar les dues coses: alimentar la imatge de marca (organitzar l'exposició de Miró a la Tate Modern de Londres i ser a la Biennal de Venècia), però fer possible també que la petita companyia de dansa ho tingui més fàcil perquè se l'associa amb la cultura de Miró, una cultura percebuda com a creativa, vital.

S'ha de vehicular a través de les oficines internacionals del Llull?

Cada agent cultural sap on té la seva taula i és ell el que ha de venir i demanar ajut. La funció del Llull no és fer de viatjant amb una maleta, no és fer de mànager, sinó que és algú que ajuda una gent que ja té contactes internacionals i voluntat de ser-hi.

Hi ha un abans i un després de Frankfurt?

En llengua i literatura, Frankfurt té un balanç positiu. Pel que fa a un tema central com són les traduccions, el 2010 se'n van fer el doble que el 2005. Frankfurt deixa un pòsit, però no tot és sempre quantificable: el pòsit depèn de la facilitat que tenen després els creadors catalans d'accedir a mercats i fòrums.

El Llull té una història moguda. Té temes pendents com la relació amb el País Valencià i les Illes.

Hi ha objectius històrics en els quals s'ha d'anar avançant. Un és intentar que els territoris que comparteixen llengua estiguin al Llull. Això vol dir valorar com a essencial que hi siguin les Balears, normalitzar progressivament la relació amb el govern valencià i que l'Aragó hi hauria de tenir un lloc. Un altre tema pendent important és Espanya i la relació amb l'Institut Cervantes. La funció del Llull no és resoldre el contenciós polític amb Espanya, és projectar la cultura catalana fora dels seu àmbit, inclosa Espanya. I amb el Cervantes hem tornat a començar a parlar.

Catalunya ha de liderar el mercat espanyol?

En això hi ha una lògica industrial, de proximitat de mercats, i una lògica cultural que ha de saltar per damunt de la barrera de la llengua.

Com afecten les retallades al Llull?

El pressupost del 2010 estava al voltant dels 14 milions. Aquest any no sabem quines seran les aportacions dels governs català i balear, però ens parlen d'una disminució de les aportacions del 10% al 15%.

Com repercutirà això a la feina?

D'entrada, hem fet un exercici de contenció de despesa amb un aprimament de l'estructura directiva. Amb la incorporació d'Àlex Susanna s'ocuparan tres càrrecs: es farà càrrec de la direcció adjunta, l'àrea de literatura i pensament, i la de creació. Hi haurà un principi d'austeritat general, i en això no hi ha cap crítica als equips anteriors. Intentarem retallar el mínim possible les ajudes, però algunes convocatòries tindran una dotació menor.

Han notat el malestar del món cultural?

Sí que veus preocupació, i és lògica. Però la societat catalana no entendria que, en un context en el qual es demanen esforços en sanitat o ensenyament, la cultura quedés exclosa d'aquest esforç. De la mateixa manera, la societat tampoc entendria que se li demanés un esforç suplementari, perquè tots ens hem omplert la boca de la centralitat de la cultura, que no només és creació i formació, també activitat econòmica. I també crec que el món de la cultura ha de fer l'esforç d'explicar-se. Hem de deixar clar que això ho volem perquè la nostra concepció de la cultura no és supèrflua i que no estem defensant interessos gremials ni particulars, sinó el bé comú.

Quina relació hi ha amb la conselleria?

La sintonia és absoluta. La participació a títol personal en el disseny de les polítiques de cultura existeix i la relació és més fluida. La principal diferència és que ara estem adscrits al departament de Cultura i no a Presidència.

I amb l'ICIC i el CoNCA?

És veritat que les fronteres entre l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i el Llull són difícils de definir, però l'ICIC ha de reconèixer el caràcter especialitzat del Llull en projecció exterior i nosaltres hem de reconèixer que no hi ha projecció sense implicació empresarial. Amb el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) no ens hem trobat en espais de treball i sobretot n'esperem indicacions estratègiques.

Ha reflexionat sobre la creació del mercat cultural de tot l'àmbit catalanoparlant?

El Llull, com a agent cultural, no actua dins del seu propi àmbit però té un efecte secundari, perquè fem una funció de mirall: el contrast amb els fòrums exteriors ens genera prestigi interior. El reconeixement exterior ajuda a la confecció del cànon, el teòric i el pràctic, i, per tant, enforteix un mercat cultural català.

Quins grans actes de projecció té pròximament?

A part de l'exposició de Miró a la Tate Modern, que vindrà després a Barcelona i el 2012 anirà a Washington, i de la Biennal de Venècia del juny que ve, hi ha interès del Petit Palais de París per dedicar una gran exposició al pintor Josep Maria Sert.