Publicitat
Publicitat

23È MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

Los Evangelistas van recordar el 'cantaor' granadí amb un emocionant concert al teatre L'Atlàntida

L'esperit de Morente enlluerna la ciutat dels sants

La història es va tornar a citar dissabte amb el Mercat de Música Viva de Vic, que es va tancar ahir amb el concert al migdia de Joan Chamorro i Andrea Motis, i amb la sensació que la nova etapa dirigida per Marc Lloret ha començat amb bon peu. Era la nit del concert de Los Evangelistas, el quartet que membres dels grups granadins Los Planetas i Lagartija Nick han muntat per homenatjar Enrique Morente, mort al desembre. I va ser una nit especial, com aquella del 1997, quan Morente i Lagartija Nick van interpretar el disc Omega a Vic.

Dissabte faltava la veu del cantaor granadí, però el seu esperit aventurer va perfumar l'electricitat flamenca que va captivar els espectadors del teatre L'Atlàntida, tret d'alguna deserció i de dues persones que anaven amb la son endarrerida i van quedar esteses a les butaques al principi de l'actuació. El concert de Vic va ser més curt que el de la presentació de Los Evangelistas a Còrdova, el 19 de juny, però amb una hora en van tenir prou per transmetre el respecte i l'amor que els ha inspirat el mestratge de Morente, tot i que tot plegat podia haver sigut encara millor si s'hagués allargat una hora més. El respecte de Los Evangelistas el comparteix el públic català, que va respondre a la crida morentina de Vic com abans ho havia fet al festival Primavera Sound, en el qual el flamenc lliure de Morente es va fer un lloc important entre el pop i el rock.

Eric Jiménez a la bateria, Antonio Arias al baix, i Florent i J a les guitarres van escenificar una cerimònia de psicodèlia flamenca, a mig camí entre el que han fet Los Planetas en els últims discos i el que va fer Morente a Omega . Envoltats d'espelmes vermelles, davant d'una pantalla que projectava imatges alhora sagrades (vitralls gòtics) i profanes (les vies d'un tren), i precedits per un fragment de la Misa flamenca , Los Evangelistas van cantar les paraules del mestre en un rèquiem que va començar amb una mica de desconcert, com sempre passa amb les coses que acaben sent extraordinàries. Dues cançons després, tot encaixava. La bateria marcava el to solemne i obria els ritmes als diferents pals flamencs perquè fossin les guitarres i la distorsió les que marquessin el camí. Arias i J alternaven les veus, sòbries, i només els moviments de Florent, aixecant les mans, trencaven la solemnitat d'una litúrgia parida des de la tragèdia, però alimentada amb la devoció que tots quatre senten per un artista que només tenia un credo: la llibertat.

L'humor de Joan Colomo

Abans de Los Evangelistas, la sala petita de L'Atlàntida va acollir l'actuació de Joan Colomo, una de les més divertides del Mercat. Acompanyat per un trio, el de Sant Celoni va combinar el seu cançoner de pop enrarit amb un xou de comèdia improvisada. En el clímax d'una cançó construïda amb loops de veu i guitarra, va parar en sec per esmorteir un rot. Llavors va suggerir que el pròxim Mercat no el patrocini una marca de cervesa, "que té gas", sinó una de ratafia. El millor del cas és que l'humor no emmascara una música mediocre, sinó inspirada i, també, molt lliure. I encara abans, Anna Roig i L'ombre de ton chien van exhibir l'empenta d'un projecte que creix amb l'habilitat lírica i expressiva de la cantant.