Publicitat
Publicitat

PATRIMONI FOTOGRÀFIC

Els néts del fotògraf cedeixen els drets de 70.000 fotografies a la Fundació Joan Miró

L'arxiu Gomis tampoc se'n va

Els deu néts de Joaquim Gomis s'han posat d'acord. No han fet cas de les ofertes econòmiques i han decidit que l'obra del seu avi es conservi a l'Arxiu Nacional. La Fundació Miró en gestionarà e ls drets.

L'obra gens convencional del fotògraf Joaquim Gomis (1902-1991) no es quedarà emmagatzemada en algun arxiu poc accessible. Els seus néts s'han posat d'acord: el fons de 70.000 imatges, cartes, reculls de premsa, llibres i catàlegs han quedat dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) per garantir-ne la conservació i la digitalització. Els drets els tindrà, durant els pròxims catorze anys, la Fundació Joan Miró, que es compromet a difondre les poètiques d'aquest home valent i vital.

La primera exposició s'inaugurarà la primavera del 2012 a la Fundació Miró, que també dedicarà un espai permanent al fotògraf, i després serà itinerant. Els néts han decidit renunciar a qualsevol contraprestació econòmica. "El que molta gent considera impossible es converteix en possible treballant en equip", assenyala una de les nétes del fotògraf, Odette Viñas.

La mirada de Joaquim Gomis tenia un punt de revolucionària. Per ell, la bellesa estava en tot allò insòlit: un angle rar, un detall del cos femení descontextualitzat, el contrast d'ombres i llums, la perspectiva forçada... L'apassionaven els gratacels, la tecnologia, la nuesa i una Eivissa que aleshores, quan encara no havien arribat els turistes, era un paradís verge.

Era un home modern que va impulsar un munt d'iniciatives culturals: l'associació Amics de l'Art Nou (ADLAN) amb Josep Lluís Sert i Joan Prats, el Club 49... "Era un visionari", diu un dels seus néts, Gerard Gomis. "Feia nudisme als anys 20, va organitzar una exposició d'objectes de mal gust, era altruista i generós, estava implicat en el temps que vivia -amb la seva esposa va donar suport als aliats durant la Segona Guerra Mundial-, era optimista, creia molt en l'espècie humana i en els joves".

La seva amistat amb Joan Miró va durar més de 50 anys "malgrat la llunyania, les guerres i les misèries", explica el seu nét. Gomis va registrar meticulosament el món de Miró: bona part de la seva obra mostra detalls de la vida i del treball del pintor, que, com ell, era líric i combatiu. Són imatges captades per una mirada molt propera que destil·len una gran intimitat. Gomis va ser també innovador. Amb Joan Prats va crear els fotoscops , una recopilació de fotografies sobre un mateix tema endreçades de manera seqüencial. El fotògraf, però, sobretot estimava l'art: "Quan va anar a veure L'ocell de foc al Liceu, el 1924, va ser dels pocs que es va aixecar i va aplaudir quan la majoria proferia crits", recorda Gerard Gomis.

Ofertes rebutjades

Pels néts del fotògraf, la Fundació Joan Miró, que el mateix Joaquim Gomis va impulsar i va presidir, és el millor espai perquè el públic pugui veure el món que va captar la retina del seu avi. "Havíem rebut ofertes econòmiques de l'estranger, però no les vam tenir en compte", assegura Gerard Gomis.

"Un país que és capaç de tractar amb cura i afecte els seus avantpassats és capaç de mirar endavant", va dir ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.