Publicitat
Publicitat

Música

L'ànima profunda de la música d'Aurora and the Betrayers

El grup madrileny presenta el disc 'Vudú' a la sala Bikini de Barcelona

Poderosa, profunda i molt expressiva. Així és la música del grup madrileny Aurora and the Betrayers. El soul en el sentit més ampli és el terra que trepitgen, però alhora s'alimenten de rock i blues, com si els Alabama Shakes i els Black Keys compartissin local d'assaig. Ho demostren en discos com 'Shadows go away' (2014) i, sobretot, 'Vudú' (Siete Pulgadas Records, 2016), i és en directe on tot plegat agafa una intensitat més humida, com es podrà comprovar aquest dimecres al concert que oferiran a la sala Bikini de Barcelona a partir de les 21 h. I amb banda llarga, perquè són nou músics a l'escenari.

“Tenim una personalitat molt pantanosa”, diu la cantant Aurora García. El guitarrista José Funko estira la metàfora per explicar que el grup es mou amb “l'afany de superació dels músics de carrer”. “És com estar en un aiguamoll intentant superar les arenes movedisses”. Aurora and the Betrayers van néixer el 2013 posant influències en comú i aplegant currículums musicals associats a la música negra, tant al soul com a l''afrobeat'.

Després d'un primer disc que reflectia exactament aquella comunió inicial, van fer un salt endavant, o més endins, per compondre les cançons de 'Vudú'. “Hem començat a trobar una personalitat com a banda, i això et dóna una seguretat musical i existencial important –explica l'Aurora–. És molt enriquidor veure que comences a agradar fora del teu cercle de seguretat després d'engegar un projecte tan gran i arriscat”.

Segons Funko, un dels propòsits d'Aurora and the Betrayers és “tenir una identitat molt marcada dins un panorama espanyol on la música en anglès està sempre en segon pla”. “Volem aconseguir que la nostra identitat s'identifiqui per ella mateixa fora d'etiquetes”, diu, alhora que avança que estan treballant en temes nous en què fins i tot freguen la psicodèlia.

S'autodefineixen com a “banda fosca”, però no perquè tinguin un to depressiu, sinó per la profunditat. Funko fa servir la paraula 'espesa', i tanmateix no hi ha cap problema per digerir una música efectivament intensa i elaborada pel que fa als arranjaments, de ritmes poderosos i alhora molt directa i expressiva. “És que li donem moltes voltes a les composicions”, concedeix l'Aurora. Curiosament, asseguren que la cançó que menys els ha costat fer del disc nou és 'Pay me back', un exuberant exercici de soul. “El primer disc reflecteix més les influències que compartíem quan ens vam conèixer, que era més la cosa ortodoxa del soul dels 60 i 70. I 'Pay me back', que és la cançó més soul de 'Vudú', la vam fer en 20 minuts i va ser l'última cançó que va entrar al disc nou, perquè la resta de temes eren més foscos i de producció més moderna”, diu l'Aurora. “Però no reneguem d'on venim”, afegeix el guitarrista.

“Evidentment, jo canto com canto, i la cosa negra la tenim també als cors i als metalls”, explica una vocalista que anys enrere també va cantar 'afrobeat'. “Curiosament, estic recuperant la influència africana, encara que no es noti. En la música africana la veu porta molt poc 'vibrato', comparada amb la música afroamericana. I en aquest disc hi ha cors sense 'vibrato'. Qui sap, potser en el futur farem algun tema d''afrobeat'. Jo sempre estic investigant melodies i maneres de cantar. M'agrada molt investigar”, diu l'Aurora, que té una altra connexió africana com a col·laboradora del projecte Matronas de África, de l'ONG  AMREF Salut. “És una associació de gestió africana amb seu arreu del món. Bàsicament s'encarreguen de formar personal sanitari, llevadores, que puguin assistir les dones durant l'embaràs i el part. El meu suport és la difusió i intentar conscienciar al gent. Al final, l'ajuda és econòmica, per formar llevadores”, explica.