Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

L'Espriu que mai hem llegit

Mai no he parlat en aquesta pàgina d'un llibre no llegit. I difícilment tornarà a passar. Però l'ocasió s'ho val: és un llibre que no he llegit jo ni ningú perquè resta inèdit des de fa 30 anys, quan Salvador Espriu, el 1981, va començar a preparar-lo. Es tracta d' Ocnos i el parat esglai , concebut inicialment amb l'ajut del poeta i hel·lenista Alexis Eudald Solà i després de la mà de l'editor i també poeta Ramon Balasch. L'obra volia reunir "tots els pròlegs, articles, notes i comentaris, literaris o no", que havia escrit fins llavors. "Tots o gairebé tots, perquè puc haver-ne oblidat algun", escrivia Espriu al pròleg.

El 1985 l'autor de La pell de brau moria. En ocasió del desè aniversari del decés, hi va haver un intent de recuperar el projecte dins les Obres completes d'Edicions 62, però va quedar en no res. Llàstima. Els papers segueixen esperant millors temps. Potser ara, de cara al centenari del naixement d'Espriu el 2013 -si se'n vol fer l'edició crítica, hi ha tot un any per preparar-la-, seria el moment de recuperar un fons interessant, que inclou peces inèdites de reflexió sobre la pròpia obra poètica o textos del creador de Sinera sobre personalitats de la cultura catalana com Josep Pla, Llorenç Villalonga, Picasso, Apel·les Fenosa, Raimon i un suculent etcètera.

La prehistòria del llibre es remunta al 1957, quan per iniciativa de Joan Ramon Masoliver i Joaquim Horta es va publicar Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes , que ja reunia textos dispersos. Aquella primera entrega és la que el 1981 es va voler posar al dia.

Ocnos i el parat esglai és un títol que remet al personatge simbòlic de la mitologia grega, habitant de l'Hades, que passa les hores trenant una corda de joncs, els quals són menjats per una somera. És una mica com el teixir i desteixir de Penèlope. Existeix un llibre de Luis Cernuda titulat Ocnos escrit el 1941 des de l'exili, a Escòcia, en què evoca la Sevilla natal. Goethe -Espriu era goethià- també fa referència a Ocnos. I el poeta i catedràtic de literatura hispànica Joaquim Marco, que havia de ser el marmessor de l'obra d'Espriu, va impulsar la llegendària col·lecció de poesia Ocnos dins de Llibres de Sinera, editorial del pintor Josep Pla-Narbona i l'historiador de la medicina Felip Cid, amics íntims d'Espriu.

Rosa M. Delor, curadora de les Obres completes del poeta, coneix bé aquest fons, encara en mans de Balasch. Com diu Delor, Espriu concebia el conjunt de la seva obra com "un tot orgànic, un llibre de llibres, com la Bíblia". A la Bíblia espriuana, doncs, hi falta Ocnos i el parat esglai. Qui s'hi posa?

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT