Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA

L'Alt Maestrat, el laboratori dels nazis

La Legió Còndor va posar a prova els seus temibles bombarders Stuka en petits pobles agrícoles

El maig del 1938 a Benassal hi van caure nou bombes de 500 quilos. La Legió Còndor va continuar bombardejant les poblacions veïnes i va arrasar Ares de Maestrat, Vilar de Canes i Albocàsser. Durant prop de 75 anys la població va intentar trobar-hi una explicació. No entenien per què s'havien convertit en objectiu de les més modernes màquines de guerra nazis. Els innovadors Stuka van provocar més de 50 morts comptabilitzats -molts dels ferits moririen dies després però no consten al registre-, la destrucció de prop de 150 cases i la pèrdua d'important patrimoni cultural. El Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del segle XX de Benassal va decidir investigar-ho.

El resultat de la recerca es pot veure a les impactants imatges que mostra l'exposició Experiments de la Legió Còndor a l'Alt Maestrat, que es pot veure fins al 12 de maig al castell de Montjuïc. Els nazis, aliats de Franco, van convertir aquestes petites poblacions de l'Alt Maestrat en un banc de proves.

Els Stuka, precisos i mortífers

El punt de partida de la investigació va ser una informació que aporta Antony Beevor a La Guerra Civil Española (Crítica, 2010). Beevor detalla que la primavera del 1938, mentre les tropes feixistes avançaven a través de l'Aragó, la Legió Còndor va bombardejar les quatre poblacions valencianes. Després va fer fotografies des de l'aire i des de terra per avaluar les pautes dels bombardejos i el volum de destrucció. "Volien, sobretot, verificar la precisió dels bombardejos dels Stuka amb bombes de 500 quilos", assegura l'autor britànic.

A partir d'aquesta pista, Òscar Vives, comissari de l'exposició i portaveu del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, va anar estirant els fils fins a trobar un informe: Bundesarchiv-Militärarchiv, Freiburg im Breisgau, RL35/34 . Són 50 pàgines amb 65 fotografies dels quatre pobles. "Al poble ningú no sabia per què van decidir convertir-lo en objectiu de les bombes. No hi havia pràcticament soldats. Era un poble agrícola, sense instal·lacions militars o industrials. El front era a més de 30 quilòmetres, i després de les bombes no hi va haver reacció de l'exèrcit. El front no es va moure fins cinc dies després", explica Vives. L'informe alemany va ser redactat per Leopold Graf Frugger, descendent dels banquers de Carles V. Frugger analitza l'efectivitat del bombardeig en picat dels Junker 87A, els Stuka. Aquests bombarders serien cèlebres a partir del 1939 a la Segona Guerra Mundial. Podien encertar els objectius amb un error de menys de 5 metres quadrats.

L'exposició reprodueix a través de setze panells les accions dels alemanys i el contingut de l'informe. Impacten les imatges dels efectes de les bombes: carrers sencers van quedar devastats. Alguns testimonis recorden exactament els fets: "Els tres van fer la mateixa postura. El primer s'afue, se tire en picat i quan se tirave aixina és quan enviave la bomba. Xillave una cosa... i baixaven ràpid. Se veien baixar igual que una persona vestida de negre, però picava uns xillits, un ruido ... esgarrifant", explica Vitalia Prats en un dels vídeos de l'exposició.

Els nazis van quedar-ne satisfets, però les conseqüències van ser terribles. Tres germanes, la Carme, la Josefa i la Glòria, van morir asfixiades. El pare estava empresonat perquè era carlista. Mai va acceptar que les seves filles havien mort per les bombes del bàndol que ell defensava: "Va viure tota la vida convençut que les bombes les havien llançat els republicans", sintetitza Òscar Vives.

Les