Publicitat
Publicitat

CATALUNYA EXPORTA TALENT

Una cinquantena d'artistes catalans s'obren camí a Alemanya

Inspiració Berlín

Remolins de colors, onades de pintura, una infinitud de pensaments que es converteixen en realitats sublims gràcies a Yago Hortal. El seu taller serà ara a Berlín. Allà els seus quadres contenen ciclons que atrauen qualsevol mirada, taques juganeres i provocadores que diuen: "Sóc aquí". I on som? L'univers d'Hortal és ben ampli. El seu món, però, passa ara per Berlín. Com el del Gino Rubert, el Martín Llavaneras, Llobet i Pons, Paloma Merchán, Paul Ekaiz, Andrés Galeano, Tere Recarens o Sergio Roger, que han arribat en algun moment del nou mil·lenni a la capital alemanya en busca d'inspiració, d'espai, de llibertat, d'evolució.

Pel cap baix, una cinquantena d'artistes catalans resideixen actualment a Berlín. Almenys així figura a la xarxa de contactes de Creixell Espilla-Gilart, una jove gestora de projectes artístics d'Alcarràs que ja fa deu anys que viu a la hauptstadt . Precisament d'aquí a deu dies (del 25 de maig al 17 de juny) s'inaugurarà una exposició de la qual és la comissària i que es titula Zielort (destí) Berlín. Impulsada per l'ambaixada espanyola, la mostra, que tindrà lloc a l'Studio 1 de l'emblemàtic Bethanien, mostrarà el treball de 21 artistes de l'Estat -aproximadament un 10% dels que viuen i produeixen a la capital alemanya.

Pintors, escultors, fotògrafs, músics, creatius de vídeo i de performance , artistes d'objectes... L'exposició és tan transversal com la mateixa ciutat.

Espais assequibles

"L'energia de Berlín és molt tranquil·la. Els artistes tenen una possibilitat de diàleg molt gran. No hi ha un sentit de competència molt intens ni la necessitat de tenir gaires diners per tenir molt espai, com passa a Nova York o Londres", exposa Espilla-Gilart, que no dubta que el plus especial que ofereix Berlín deriva de "la caiguda del Mur". "Des d'aquell dia van aparèixer arreu espais assequibles", indica la comissària, mentre lamenta que Barcelona "enderroqui espais històrics i industrials en comptes de fer llocs per a la creació artística".

Berlín manté tots els edificis que parlen del passat, com és el cas de l'inoperatiu aeroport de Tempelhof, abans orgull de Hitler i després base des d'on els aliats van salvar de la fam els berlinesos occidentals. La zona s'ha habilitat ara per a esbarjo dels ciutadans. En Yago Hortal cada dia travessa la mítica pista d'aterratge en bicicleta per anar de casa al taller. "Poder fer això és únic, t'obre la ment. Per pintar necessito molta energia i aquesta ciutat va molt bé per carregar piles", confessa Hortal, un dels artistes seleccionats a l'exposició. Tot i que creu que encara és massa d'hora per detectar com Berlín està influint en la seva obra -fa poc més d'un any que hi és- està segur que aquí pot seguir "una progressió".

D'entrada, una comissària alemanya va fer possible que exposés a Mallorca i els pròxims mesos també exhibirà a Berlín i Nova York. "Estic molt content. A Barcelona és molt difícil entrar en el mercat comercial", diu mentre matisa que Berlín "tampoc és el paradís laboral".

La capital alemanya s'ha convertit en "una mena de Silicon Valley de l'art contemporani", reflexionen la Jasmina Llobet i el Luis Fernández Pons, dos artistes que treballen amb objectes quotidians. Tots dos han promogut projectes per Corea, el Japó, Irlanda, Turquia, però també tenen el seu taller a Berlín, una ciutat on "es fan exposicions i projectes molt interessants que no es poden veure enlloc més". Però, com a contrapartida, per la gran quantitat d'artistes vinguts de fora, "hi ha pocs ajuts i força iniciatives que fa anys que tiren endavant sense haver tingut visibilitat". El fet de poder trobar un taller bé de preu i mitjanament gran per poder experimentar és "un gran avantatge de Berlín". A més, "els objectes berlinesos ens han donat molta alegria: una escombra o una pastilla de sabó estan pensades fins a l'últim detall".

"A Berlín, l'obra s'enriqueix amb més influències, perquè es pot anar a més exposicions i interactuar amb més artistes. Cada dia en conec de diferents", apunta el lleidatà Martín Llavaneras, que, com Llobet i Pons, va trepitjar inicialment la capital alemanya per fer l'Erasmus i aquí ha "crescut". "A Berlín, aprens a transformar la feina en producte. A l'Estat espanyol estem molt mal preparats fer el salt entre universitat i professionalitat. Els professors no són actius; aquí et proposen més contactes i sempre hi ha més expectatives. Berlín és sobretot un lloc de producció i a poc a poc també de venda. M'han passat coses que no m'haurien passat mai a Barcelona: gent que de sobte et paga un projecte sense conèixer-te", diu Martín Llavaneras, que ha canviat l'escultura pel vídeo: treballa sobre la relació "cos-espai i cos-experiència" en un art molt processual. "Berlín és una superfície on sembla que estàs a punt de caure, perquè ets més vulnerable a l'estar lluny de casa, però on pots crear la teva realitat, en el meu cas a través de l'art", resumeix.

També parla de "vulnerabilitat" un dels artistes més consagrats de l'exposició, Gino Rubert, reconegut, per cert, per haver il·lustrat les portades de les novel·les de Stieg Larsson. "Quan no coneixes una llengua t'infantilitzes, et fas més vulnerable i també més obert", explica. "Berlín és un refugi idoni. Barcelona em queia a sobre. Londres és igual d'estressant. En canvi, aquí no t'empaita ningú i veus com es mou l'art en les seves galeries". "És una ciutat molt jove i amb una civilització en majúscules", exposa Rubert, que ha venut força bé a Alemanya el seu món pictòric, en el qual les dones són el sexe fort i els homes el dèbil. Ell a Berlín se sent vigorós. Fins i tot, a diferència de Barcelona, té temps per córrer, jugar a tenis, bàdminton o escacs. Tot serveix per inspirar-se. A Berlín.