Publicitat
Publicitat

TEATRE

S'estrena 'La rara anatomia dels centaures', un recull de sis contes de Miquel Àngel Riera

Iguana Teatre converteix el Lliure en terra de somnis

La veterana companyia mallorquina Iguana Teatre explora la dualitat humana, entre la bestialitat i la bondat. El Lliure de Gràcia acull l'adaptació de La rara anatomia els centaures, de Miquel Àngel Riera.

El mar arribarà, per uns dies, fins a l'escenari del Teatre Lliure. Agombolats per les ones del Mediterrani han desembarcat a la sala de Gràcia la companyia Iguana Teatre, des d'avui fins diumenge. En una platja, cinc actors encarnen els personatges extrets de l'imaginari de l'escriptor Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996). "El teatre és un lloc perfecte per fusionar el seu talent per a la poesia i la narrativa -argumenta el director Pere Fullana-. Als contes és on més experimentava amb temàtiques variades i estils molt diferents, des de la ciència-ficció fins al melodrama, el monòleg interior, el surrealisme i la tragèdia rural".

L'espectacle La rara anatomia dels centaures recull contes del llibre homònim dels anys 60 i d'un volum dels 80, Crònica lasciva d'una decadència . Fullana es va ocupar de lligar-los només amb la posada en escena, sense artificis: "Són cinc actors que es troben en un espai simbòlic, un espai de trànsit, entre la realitat i la ficció, entre el mar i la terra, en una platja on van apareixent els protagonistes dels contes", explica el director, que també s'ha ocupat de la dramatúrgia.

El trànsit d'un conte a l'altre és subtil. "És com si fossin diversos moviments musicals dins d'una mateixa peça", explica Fullana. Sobre la sorra de la platja hi ha les restes del naufragi, elements que ajudaran a explicar les històries i a transformar els personatges. Arrenca l'espectacle amb un flaix dels últims pensaments al·lucinatoris d'un condemnat a mort quan li estan disparant i apareix la fantasia en la recerca d'un centaure. L'amor en la maduresa, la tragicomèdia quotidiana, la ciència-ficció i el drama, a través d'una dona que perd la casa, són arestes d'un mateix univers literari. "El títol defineix el món dels contes de Riera. El centaure és una figura sublim meitat home meitat bèstia, en contacte amb la divinitat. Ell jugava amb aquesta dualitat: l'home com a capaç de fer les crueltats més absolutes i capaç de fer les coses més sublims", explica Fullana.

La connexió entre la companyia Iguana Teatre i l'autor d' Els déus innaccessibles i Illa Flauvert -que entre finals dels 70 i els 80 va rebre els màxims guardons en llengua catalana- ve de lluny: Riera va ser fundador fa 20 anys del Teatre del Mar de Palma, on tenen residència els Iguana. Per fi han pogut dur a escena una obra seva, gràcies a la coproducció a quatre bandes amb el Teatre Principal de Palma i els Centres d'Arts Escèniques de Terrassa, Reus i Salt.

L'atac contra la cultura a les Illes

Iguana Teatre és una de les companyies més veteranes de les Illes. Va néixer el 1985, en l'època en què florien les grans companyies teatrals al principat, com Comediants, el Teatre Lliure i La Fura dels Baus. Des de llavors han fet teatre de carrer, creacions col·lectives i han escenificat grans textos, clàssics i contemporanis. Els seus últims espectacles han sigut radicals en aquest camí: "Ens interessa treballar el pas de la literatura a l'escena. Utilitzar el teatre com a forma de mostrar la literatura que ens agrada, l'art que ens emociona". Els títols ho demostren: No te'n riguis d'en Rimbaud, sobre el poeta simbolista; Ubú Rei, d'Alfred Jarry, i La mort de Vassili Karkov, amb textos russos, des de Tolstoi fins a Dostoievski.

Malgrat l'etapa crítica que està vivint el teatre català a les Illes, amb "una ofensiva bestial contra la cultura catalana", diu Fullana, són optimistes: "En temps difícils no s'ha de tenir por, hem d'aguantar i treballar amb el que tenim, una cultura plena de força a la qual se li ha de donar vida contínuament".

Les