Publicitat
Publicitat

LITERATURA

"Gairebé tots els personatges són víctimes i alhora botxins"

Pilar Rahola publica la novel·la 'El carrer de l'Embut'

"Hi ha dos temes traumàtics, a la meva família: un va ser l'assassinat del meu besoncle Carles Rahola, la primera condemna a mort que va signar Franco, i l'altre, l'intent de matar l'avi Manel per part de la FAI", va dir Pilar Rahola ahir al migdia durant el dinar de presentació d' El carrer de l'Embut , novel·la que parteix del segon dels dos traumes familiars: "Aquest llibre significa tornar a casa -va assegurar-. Vaig llicenciar-me en filologia catalana i hispànica a principis de la dècada dels 80, i el 1983 vaig publicar la meva primera novel·la, Aquell estiu color de vent . Vaig passar un temps com a directora editorial de Pòrtic, on vaig publicar, entre d'altres, Bella del Senyor , d'Albert Cohen, La foguera de les vanitats , de Tom Wolfe, llibres d'Apollinaire i Bukowski. Fins i tot vaig engegar una col·lecció eròtica, La viuda reposada , que homenatjava el Tirant lo Blanc . Vaig ser una editora molt jove i apassionada... Tot em portava cap a continuar fent literatura, però llavors em va passar per sobre un camió enorme que es deia política".

Llibres de no-ficció recents com La màscara del rei Artur (La Magrana, 2010) i La república islàmica d'Espanya (2011) li van tornar a despertar "el cuquet de la novel·la". Rahola s'hi va posar, i en tres anys ha escrit El carrer de l'Embut . "He tornat a la literatura. A partir de la història familiar intento fer una trama que tingui valors universals -diu-. L'avi Manel va escriure sobre l'intent d'assassinat, un text en un castellà estrany i barroc, i me'l va donar quan tenia 19 o 20 anys". Si bé l'avi de Rahola va poder sobreviure amagant-se al carrer de l'Embut de Cadaqués, l'amic i pedagog Lluís Tasis no va tenir la mateixa sort: "El va assassinar un escamot de la FAI el maig del 1937. El llibre vol ser un homenatge als grans mestres republicans, aquesta gernació de pedagogs que somiaven un país modern i van ser anorreats per la catàstrofe".

El Cadaqués de "l'arròs de cabra"

Rahola ha optat per alternar punts de vista, simulant la tècnica del collage, per mostrar una realitat complexa, on llums i ombres s'alternen: "Gairebé tots els meus personatges són víctimes i alhora botxins", va sintetitzar l'autora. La novel·la arrenca l'any 1923, coincidint amb el cop d'estat de Primo de Rivera. El Miquel i la Montserrat estan a punt d'embarcar cap a Cuba. Ell és un jove de Cadaqués que hi va a fer de capatàs. Ella és filla de la burgesia barcelonina, i el periple transoceànic serà el primer esglaó d'una llarga llista de sublevacions: "És una dona que es fa a ella mateixa, construeix la seva pròpia llibertat. Deixa molts morts pel camí, perquè la llibertat mata".

La Cuba dels cafetales , els centres d'òpera i el comunisme incipient de Julio Antonio Mella no és l'únic escenari del llibre: "Volia fer un retrat de la Barcelona del Noucentisme i del pistolerisme, i també del Cadaqués viscut pels vilatans, el de l'arròs de cabra i el de l'àvia cremant crema catalana amb la planxa i empudegant tota la casa". L'escenari empordanès, que l'autora ha viscut des de petita, li permet recuperar alguns dels seus habitants més coneguts, com el pintor Ramon Pitxot, el notari Dalí i el seu fill Salvador i Lídia Sabana, "filla de l'última bruixa del poble". També hi fan acte de presència alguns visitants estrangers, com Man Ray i Albert Einstein.

"Una cosa que tenia molt clara a l'hora d'escriure era que no volia parlar de la Guerra Civil ni del feixisme, que és el mal pur. No m'agraden ni els blancs ni els negres, sinó els grisos -aclareix Rahola, que està convençuda que no trigarà gaire a tornar a la ficció-. He disfrutat tant... Si pogués fer la carta als Reis, potser no els demanaria continuar fent anàlisi política, però sí continuar llegint i escrivint".

Les