Publicitat
Publicitat

Fugir de l'eloqüència freda de les xifres

L'any 1977, la publicació d' Els catalans als camps de concentració nazis , de Montserrat Roig (1946 -1991), va fer visible per primera vegada -almenys en el camp de l'assaig- l'experiència dels republicans en els camps de concentració i d'extermini durant la Segona Guerra Mundial. "Semblava que no haguessin existit mai republicans víctimes del nazifeixisme alemany -escrivia Roig a la part final de la investigació-. Fins al 1968 no hi ha cap nota oficial sobre els morts espanyols als camps nazis. Si algun deportat pregunta sobre la seva situació als organismes oficials, li contesten que tot està en estudi. Fins al 1974, el govern espanyol no ha tramès cap certificat de mort al camp de Mauthausen". El volum va aconseguir donar veu a tots aquelles persones que, a causa del context històric i polític, havien estat privades del reconeixement d'una experiència traumàtica i espaordidora.

Un dels primers que va voler deixar testimoni escrit del pas pel camp de Mauthausen va ser Joaquim Amat-Piniella (1913-1974). Entre el 1945 i el 1946 va escriure K.L. Reich -que no seria publicada fins al 1963 per Club Editor-, on repassa els anys d'internament, en forma novel·lada, a través de l'Emili, alter ego d'Amat-Piniella però també del seu amic Arnal; el Francesc, inspirat en Pere Vives, assassinat amb una injecció de benzina al cor; el militant anarquista August; el Rubio, que està al capdavant de l'organització comunista clandestina del camp; el valencià Vicenç -obsessionat amb el menjar-, i l'Ernest, individualista i gens solidari. "Després de tot el que s'ha escrit sobre els camps amb l'eloqüència freda de les xifres i de les informacions periodístiques, creiem que en reflectir la vida d'uns personatges, reals o no, podrem donar una impressió més justa i més vivent que no pas limitant-nos a una exposició objectiva", declarava Amat-Piniella en la introducció de l'obra, la més escruixidora de la seva producció literària.

L'any 1968, Agustí Bartra (1908-1982) publicava Crist de 200.000 braços, un altre testimoniatge impressionant, en aquest cas ambientat al camp de concentració de la platja d'Argelers. Reelaborat a partir del conjunt de poemes i un primer text narratiu editats a Mèxic l'any 1943 amb el títol de Xabola , Bartra fa memòria sobre la precarietat viscuda juntament amb tres amics a la "ciutat de derrota", envoltats dels milers de víctimes crucificades metafòricament arran de mar. Un dels companys de penúries del poeta és Pere Vives, "que extreu totes les possibilitats intel·lectuals d'allò que el volta", tal com recorda l'escriptora Anna Murià (1904-2002) al llibre Obra de Bartra. Assaig d'aproximació (Vosgos, 1975). Vives també seria recordat per Ferran Planes (1914-1984) a El desgavell (Selecta, 1969), un llibre de memòries sobre la desfeta republicana a la Guerra Civil, l'exili amb l'ocupació alemanya de França i la primera postguerra. "Vives era l'home lúcid, aciençat, profund; un decadent tan bo que els déus el reclamaven", va escriure Planes en la crònica d'uns anys difícils on l'intel·lectual i periodista encara té forces per camuflar algun comentari humorístic. El llibre va ser reeditat l'any 2010 per Club Editor, i aquest 2012 en sortirà la primera traducció castellana a Libros del Asteroide.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT